Publicitat
Publicitat

Opinió

Una gala republicana

La gala dels Oscars i els partits de bàsquet tenen la mateixa mala fama: que només interessen els últims cinc minuts. La cerimònia de diumenge allargarà la vida del tòpic uns quants anys més. L'Acadèmia es va fer trampes al solitari. Va omplir la gala de .com i de Twitter, i va fer aixecar de la butaca una mare i una àvia dels presentadors com prometent que la nit estaria en mans de joves enrotllats; però a l'hora de la veritat, a Anne Hathaway (29) i James Franco (32) els van vestir d'uniforme i els van donar un guió que només va brillar al vídeo inicial. El triomf d' El discurs del rei va acabar d'encarcarar la nit. La pel·lícula pertany a la categoria de risc zero o, com va escriure un bloguer irat, "és el clàssic film confortable per a la classe mitjana".

Hollywood ha tornat a premiar la fàbrica, i no la dels somnis precisament. L'únic que es va atrevir a trencar els esquemes va ser una llegenda de 94 anys, Kirk Douglas, que va sortir a l'escenari amb el seu bastó, va coquetejar amb Hathaway, es va passar cinc minuts de l'hora i va desquadrar l'escaleta per tota la nit. I quan Melissa Leo va deixar anar la paraula f...

, els censors van actuar amb el xiulet de les orelles castes (la gala s'emet amb set segons de retard pel que pugui passar). A Ronald Reagan, ara que fa cent anys del seu naixement, li hauria agradat la gala. Sobren premis i falta atreviment.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT