Una generació que transforma el que és local en global
Una generació d'arquitectes europeus tenen en comú el fet d'haver posat en crisi unes actituds i unes maneres de fer que ja no responen a les necessitats contemporànies. A l'altre extrem de l'arquitectura icònica, aquests professionals han donat valor a l'economia de mitjans i als materials tradicionals com a símbol d'un retorn a l'arquitectura de sempre i amb un nou respecte cap a l'usuari. Aquest caràcter que pot arribar a semblar tan local pren altres significats en un entorn global.
Així, alguns projectes de Caruso St. John, com la Brick House, o de Sergison Bates, com el Museu de Bornholm, enllacen amb la manera que utilitzen les textures dels materials Núria Salvadó i David Tapias a la llar d'infants de Pratdip o Francisco Cifuentes a la casa a Bunyola.
Altres projectes, com el de La Seca, de Meritxell Inaraja, o el de Can Ribas, de Ferrer, treballen les intervencions en edificis existents amb una actitud que comparteix una mirada diferent respecte al passat, com en la reforma de les naus del Matadero, d'Arturo Franco, i al Neues Museum de Berlín, de David Chipperfield.
Es poden trobar altres punts de contacte en algunes actituds de Lacaton Vassal, Gion Caminada, Bearth Deplazes i molts altres que configuren un panorama internacional que comparteix moltes d'aquestes preocupacions.
