Orquestra Plateria: una història de “plata i or” resumida en quatre cançons
‘Camarera de mi amor’
Aquest “tema bandera” d'Antonio Machín va sonar en el primer concert de la Plateria. “Aquella nit Sisa va estrenar el personatge de Ricardo Solfa cantant Camarera. Després va ser un èxit de l’orquestra en la versió que va cantar La Voss del Trópico. Carles Flavià va dir que era un himne lúdic de la primera Transició”, recorda Manel Joseph.
‘L’home dibuixat’
En la gira de comiat també recuperen aquest tema de Sisa que va formar part del repertori de la Plateria. “Ens agradava molt la idea de ser una orquestra de ball moderna que interpreta coses de cantants populars d’aquí, i aquesta queda molt bé amb el txa-txa-txa”, explica.
‘Amparito Roca’
“Quan vam començar, fer aquest pasdoble era gairebé punk. En un envelat de Girona, la gent jove es va asseure a terra com a protesta, però nosaltres vam redoblar la força. Els havies d’explicar que és patrimoni dels Països Catalans. Per un costat era un mica provocació, però la tocàvem per acontentar una gent que quan l'escolten de seguida t'omplen la pista, perquè aquesta és una altra. Tu vas tocant, però fins que no toques el pasdoble sembla que a la gent li faci vergonya ballar”, diu Joseph.
‘Pedro Navaja’
La Plateria va conèixer la cançó de Rubén Blades gràcies a Papi Nilton, un brasiler que va tocar amb l’orquestra. “Ell treballava en un creuer del Carib i la va gravar de la ràdio. La vam escoltar i vam quedar estabornits, però durant un temps quan la tocàvem es buidava la pista. Una vegada un familiar em va dir: «Escolta, quina cançó és aquesta que canteu de 'tengo una vaca, tengo una vaca'». I en el moment d'enregistrar el disc, jo deia que no havíem d'incloure-la. A mi m'agradava molt, però no la ballava ningú. Altres hi va insistir, i gràcies a aquesta cançó hem tirat de veta tants anys”, explica Manel Joseph.
