El 22 de maig acaba a Berlín el Theatertreffen. Tres setmanes més tard comença a Barcelona el Sónar. Es clausura el gran festival alemany dedicat al teatre i s'inaugura el gran festival internacional de música avançada. El Theatertreffen ha aconseguit amb el temps alliberar-se de la seva aposta única pel teatre de text i el Sónar fa bandera de l'eclecticisme de qualitat. La gran capital del nord va perdre fa anys el Love Parade -la multitudinària rua de ritmes electrònics- i la metròpoli mediterrània no ha incorporat encara el teatre -una de les seves indústries culturals més sòlides- al variat calendari festiu que ofereix, assenyalat en vermell pels talents emergents.
Cada ciutat manté a la llarga allò que li dóna una sòlida identitat cultural davant el món. Si el Love Parade era forma -una celebració estètica-, el Sónar és forma i fons. Una festa multidisciplinar (i un fòrum d'avantguarda) i un mercat d'intercanvi d'idees i mercaderies, tot camuflat en un astut hedonisme. El Theatertreffen també és molt més que un festival de teatre. Una històrica trobada (treffen en alemany) cada vegada més centrada en la promoció de nous creadors.
El 'dream team' dels germànics
Els deu muntatges convidats -elegits per un jurat format per set crítics de teatre que canvien cada tres anys- és només el subjectiu (i gairebé sempre polèmic) aparador d'un esdeveniment que des de fa més de tres dècades focalitza la seva activitat a crear noves plataformes per la trobada de joves europeus de teatre, encara que el poder de convocatòria més fort sigui, lògicament i per complicitat lingüística, entre alemanys, austríacs i suïssos.
Primer van llançar l'Stückemarkt, un mercat de textos (aquest any es van presentar 356 obres inèdites) que té, entre altres prestigiosos col·laboradors, la Sala Beckett. Després va venir el Fòrum Internacional, reservat a professionals de menys de trenta-cinc anys de tots els àmbits de les arts escèniques, també del teòric; i finalment -a remolc de les noves eines de comunicació- la trobada de blogaires especialitzats en teatre. Tot per invitació.
A Berlín hi arriben deu muntatges, vuit dels 356 textos enviats -cinc presentats en lectures dramàtiques i tres destinats als tallers de dramatúrgia del Fòrum Internacional- i set blogaires. Per al Fòrum es compta amb una borsa de beques.
És un festival que manté la idea romàntica que el teatre és un espai obert al debat -cada edició i cada secció s'identifiquen amb un lema amb una forta càrrega política o social- i una àgora contemporània per crear nexes i complicitats intergeneracionals que mantinguin l'horitzó de l'escena teatral definit i vibrant. Encara que l'accent sigui clarament germànic, iniciatives com la de traduir a l'anglès -amb subvenció- els nous autors seleccionats, i el seguiment nacional i internacional que tindran posteriorment, posen de manifest l'interès per la projecció del que passa durant aquestes tres setmanes a Berlín.
Un somni possible i necessari
És possible imaginar una cosa semblant a Barcelona? Si ja es fa amb la poesia (Barcelona Poesia), l'audiovisual (Loop) o la música (Sónar), també es podria somiar en una convocatòria internacional per al teatre que respongui als mateixos paràmetres d'avantguarda, sense qüestionar projectes ja assentats, com el Grec.
Potser no és el moment més adequat per elucubrar amb nous futuribles culturals. Però pensar i projectar és gratis i necessari. La ciutat compta amb la tradició, les institucions, les infraestructures, les complicitats internacionals, la imatge, l'experiència i els escenaris adequats per acollir un festival de teatre innovador -en el qual importi tant l'acció com la reflexió- que trenqui la imatge d'abstracció que de vegades penja com una etiqueta pesada sobre l'esquena de la capital catalana.
Un somni fàcil? En absolut. Com escriu Iris Laufenberg, directora del Theatertreffen, la crítica ha acompanyat sempre el festival. Però s'alimenta del debat. El director teatral Christoph Marthaler afirma contundent: "El Theatertreffen se celebra un cop l'any des de fa molts anys. No entrega cap premi. Però presenta els muntatges més destacats de l'any. Alguna cosa no quadra. Llavors, no són les posades en escena les que destaquen? Destaca el mateix festival. Destacadament egocèntric. Destacadament feridor. Destacadament reeixit. Destacadament injust. Destacadament irritant. Destacadament esperat. Per tot això el Theatertreffen és una cita ineludible. I -d'una manera destacada- irrenunciable".
