'La maja vestida' és a Barcelona

BARCELONAProp de cent obres de Francisco de Goya han abandonat durant uns mesos l'ambient reial del Museu del Prado per instal·lar-se en un edifici emblemàtic de la burgesia barcelonina dels primers anys del segle XX: la Fàbrica Casaramona, seu del CaixaForum. Aquests olis, dibuixos i gravats s'han traslladat a Barcelona per bastir, a partir d'avui, Goya. Llums i ombres , l'exposició amb què l'Obra Social de La Caixa celebra el desè aniversari de la conversió del complex fabril dissenyat per Puig i Cadafalch en el vaixell insígnia cultural de l'entitat bancària a la ciutat.

La celebració té un altre amfitrió que va arribar fa un mes: el mestre de la pintura romàntica francesa Eugène Delacroix. Com que està previst que la coincidència d'aquestes dues exposicions excepcionals atregui un gran nombre de visitants al museu -Delacroix. De la idea a l'expressió (1798-1863) ja n'ha rebut 60.000- el CaixaForum ha ampliat fins i tot els horaris d'obertura (els dimarts i els dijous tancarà a les 10 de la nit, els dies laborables ho seguirà fent a les 8 i els caps de setmana a les 9). Totes dues mostres finalitzaran el 20 de maig.

Tots els temes i les tècniques

Goya. Llums i ombres és fruit de l'acord que La Caixa i el Museu del Prado van signar el 2011, i és l'exposició més important del pintor aragonès que es pot veure a Barcelona des del 1977. Aleshores el museu madrileny va prestar un conjunt d'obres que es van poder veure al Palau Reial de Pedralbes. "L'exposició ofereix un retrat versemblant de Goya que mostra tots els seus vessants: el de pintor de cort, l'artista més lliure dels dibuixos i els gravats, el vessant humà i el pensament", va dir ahir Miguel Zugaza, el director del Museu del Prado, durant la presentació de l'exposició.

"Hi falten obres, però no hi falten els temes i tècniques més importants de l'obra de Goya", va dir José Manuel Matilla, cap del departament de dibuixos i estampes del Museu del Prado i comissari de l'exposició, juntament amb Manuela B. Mena, cap de conservació de Goya i pintura del segle XVIII. Entre els 27 olis, 44 dibuixos, 23 gravats i dues cartes que s'hi poden veure hi ha obres tan emblemàtiques com La maja vestida , El para-sol , El ninot , Vol de bruixes , el retrat de Gaspar Melchor de Jovellanos, gravats d' Els Capritxos , els Desastres de la guerra , Tauromàquia, un autoretrat tardà de l'artista i el dibuix Encara aprenc .

Un artista crític amb el seu temps

Goya va ser un artista extraordinari -"Va acabar sent un creador singular en totes les tècniques amb què va treballar", va dir Mena- però la seva transcendència és, sobretot, en la mirada compromesa que va tenir amb els esdeveniments del seu temps. La seva fortuna no seria, probablement, tan cabdal si, a més de ser el pintor de la cort de Carles IV, no hagués realitzat pintures i gravats de tema bèl·lic, com ara El tres de maig de 1808 o Els afusellaments de la muntanya del Príncipe Pío , els gravats de Desastres de la guerra o El somni de la raó produeix monstres dins els Capritxos .

Aquesta mirada lúcida i moderna ja apareix de manera més lleugera als cartrons preparatoris de tapissos que va fer per a la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara de Madrid. Obres com El para-sol , El passeig d'Andalusia i La fira de Madrid podrien passar per obres costumistes, però contenen una crítica de les tradicions i de la divisió social d'aquell temps i reivindiquen els valors de l'educació i el treball. Aquesta crítica, segons es mostra en l'exposició, també es va fer extensiva en les obres de tema taurí que va realitzar.

"Goya es va preocupar pels aspectes essencials de l'ésser humà, per tot el que afecta l'home. Quan va fer els cartrons per als tapissos creia que l'home podia canviar, que la societat podia millorar. Però després de la Guerra d'Independència va veure que no. Als Capritxos va ser on Goya va alliberar tota la càrrega crítica contra la societat del seu temps", va dir Matilla. "No va ser un cronista de la guerra, sinó que reflexiona sobre tot el que ha vist, sentit o llegit, té una mirada independent que revela la violència de l'ésser humà", afirma Mena. Per això, el bodegó Aus mortes apareix amb el dramatisme d'una pintura de guerra.

Clouen l'exposició un autoretrat tardà, en què Goya apareix vestit amb la característica bata d'un artista, i un dibuix que torna a posar de manifest el seu caràcter il·lustrat. L'ancià que el protagonitza afirma: " Aún aprendo ".