The New Raemon "Abans estava massa preocupat per la part sentimental de la vida"
Disciplinat "A un any vista ja sé quan gravaré el següent disc" Treballador "Estic escrivint el guió d'una novel·la gràfica i preparo un disc en català amb les meves filles"
The New Raemon, el grup que lidera Ramón Rodríguez, actua avui a la Sala Apolo de Barcelona. El concert tanca la gira del disc Libre asociación (BCore, 2011).
Com serà l'actuació d'aquesta nit?
Farem un concert amb tota la banda; serem set músics dalt de l'escenari. Hi tocarà el guitarrista Dani Vega de Mishima i la violinista Sara Fontana. La principal novetat és que tocarem molta estona. Normalment fem concerts de 50 minuts, però el de l'Apolo serà d'una hora i mitja. Així podrem tocar tots els hits i tothom quedarà content.
La disciplina és fonamental per mantenir un ritme de producció tan alt? Són més de 50 cançons compostes en quatre anys.
Des que vaig engegar The New Raemon, entre setmana dedico els matins a compondre alguna cosa. M'obligo a omplir l'agenda. A un any vista ja sé quan gravaré el següent disc. Així em pressiono a mi mateix perquè quan arribi el moment ja tingui una dotzena de cançons preparades per entrar a gravar. També és cert que publicar un disc cada any pot ser contraproduent. La gent pot pensar que sóc un pesat. Per això intento fer altres coses.
Com ara atrevir-te amb el còmic?
Sí. Ara estic escrivint el guió d'una novel·la gràfica que publicarà Astiberri. Es titula Ausencias i els dibuixos són de Cristina Bueno. Ho he fet per fer altres coses que no tinguin a veure amb la música.
Però aquests dies continues a l'estudi de gravació.
Sí, estic fent el nou àlbum, que no sortirà fins al setembre. També preparo un disc en català amb les meves filles. De moment tenim dues cançons que sortiran en un àlbum de Minimúsica.
Es pot dir que els teus discos sovint tenen un fil conceptual?
No ho sé. Sempre parlo de relacions sentimentals o personals i de coses que m'emprenyen de la societat. Quan vaig començar amb The New Raemon encara estava massa preocupat per la part sentimental de la meva vida, però amb el temps et preocupen més altres coses.
Fins on ha d'arribar el compromís d'un músic en un context de crisi econòmica com l'actual?
És un deure, perquè si no els músics només es miren el melic.
