BarcelonaHi ha nits especials. Nits en què el més versat surt satisfet del teatre. I la de divendres al Mercat de les Flors en va ser una. Quina nit! La trobada artística entre Israel Galván i Akram Khan és una història de passions compartides convertida en una fabulosa posada en escena farcida de moments inoblidables. Torobaka és també un viatge des de les tradicions de cada un dels ballarins fins a la modernitat a través dels elements més primaris de cadascuna convertits en signes d’un poesia escènica de gran bellesa.
La trobada es produeix en un cercle mític envoltat per dos magnífics cantants (el contratenor David Azurza i l’actriu Christine Leboutte), el percussionista Bernhard Schimpelsberger i el palmero flamenc El Bobote. I en aquest món ancestral regna la percussió i l’onomatopeia, la música dels sons verbals sense sentit que ben segur farien les delícies del nostre gran Carles Santos, que va explorar ja fa molt de temps la força d’aquests jocs fonètics. Però també la nostàlgia i la dolçor de cants hindús, cançons de la Mediterrània i tonades populars.
Torobaka és un ritual en estat pur que ens evoca per moments un estrany tablao i ens situa en un espai gairebé místic, amb una successió de duos i solos que mostren la compenetració a la qual han arribat els ballarins i també la seva generositat en l’intercanvi. Aquí tots hi guanyen: Akram Khan, imbuït de l’esperit del toro i superb fins i tot en el taconeig de peus nus, i Israel Galván, desbocat en el joc d’intercanvis coqueteja fins i tot amb l’humor. Tot plegat, un sincretisme màgic, un trajecte emotiu que d’una manera natural combina la dansa i la música i en el qual, tot i haver-hi dos protagonistes, cada artista és fonamental. Torobaka deixa el llistó molt alt als espectacles que vinguin durant la temporada.
