GironaEn el concert de presentació de la seva nova etapa, el músic Adrià Puntí va oferir la seva millor versió en molts anys. Van ser dues hores memorables que fins i tot van superar l'actuació somiada pel més optimista dels seus seguidors, i que els assistents que van omplir l'Auditori de Girona difícilment oblidaran.
Brillant i pletòric en tot moment, Puntí va desgranar el seu repertori de sempre, amb algunes cançons esplèndidament versionades, i va posar so a les Cançons mudes del llibre Incompletament Puntí , algunes de les quals ja havia anat interpretant en els concerts en solitari dels últims temps. Però el grup que l'acompanya en aquesta gira i els vuit joves músics del Taller d'Orquestra van fer que tot plegat fos una altra història. The Fellaction on the Rocks Band -Lluís Costa, Pere Martínez i Dani Pujol- i les cordes del Taller a estones van aportar contundència, i en d'altres un punt simfònic, a unes cançons que en alguns casos van semblar noves. Va ser tanta la intensitat de la vetllada que ni els assistents habituats a fer piulades durant els concerts van trobar el moment.
Puntí, menys parlador del que és habitual a l'escenari, va sortir per feina i a deixar-s'hi l'ànima, i el públic va veure que aquella seria una gran nit i que calia estar pel concert. Va interpretar les primeres quatre cançons -entre les quals un Senyor Doctor molt diferent de l'original- tot sol, al piano o a la guitarra, i sempre amb l'harmònica, i va evidenciar el canvi de xip que ha fet. Tornavís , El boig del telèfon roig i Un trist avís d'enyor van ser algunes de les Mudes que va interpretar dissabte. Després d'una apoteòsica versió de Jeu , contundent i simfònica alhora, l'auditori en ple es va aixecar com empès per una molla per ovacionar Puntí i els onze músics que l'acompanyaven.
En els bisos va dedicar Ull per ull -inevitablement seguida de l' On the nickle de Tom Waits- al seu pare, present a l'auditori amb la seva mare. Abans va tenir el detall de recordar-se de Bep Marquès, pare dels seus amics i companys d'Umpah-pah, Marc i Pau, mort recentment. Marc, present a la sala, li va reconèixer amb un "bravo" i Puntí, que li va reconèixer la veu, li va agrair. Al final un dels assistents va dir: "Ha estat el millor concert de la seva vida", i després de rumiar-s'ho una mica va afegir "i de la meva també". Dues persones molt pròximes a l'artista saltenc van coincidir a admetre que els sabia greu haver pensat que mai més tornarien a veure un Puntí com el de dissabte. "Ha viscut una travessa, d'acord, però quan ja passa de deu anys penses que ja no el tornaràs a veure com l'hem vist avui".
Puntí va dir que esperava que aquesta fos una gran gira; amb actuacions com la de dissabte. No hi ha dubte que ho serà.
