La monja, Tarantino i Son Goku

BARCELONA.L'encàrrec del director de La Seca, Hermann Bonnín, era clar: recuperar el text de finals del XIX de Jaume Piquet La monja enterrada en vida o secrets d'aquell convent . Piquet s'havia fet d'or escrivint i programant al seu Teatre Odeon drames lacrimògens que encenien els treballadors de l'època. La crònica negra dels diaris nodria les seves obres i les acostava al Grand Gignol que horroritzava amb plaer la societat parisenca del moment.

L'encàrrec de Bonnín, però, va ser per als dos joves populars i radicals Nao Albet i Marcel Borràs, que van acceptar el repte "tot i que el text no ens va agradar gens", diuen. Albet i Borràs han mantingut els personatges i l'estructura de l'original, però l'han pervertit de dalt a baix amb referents populars i generacionals: pel·lícules coreanes, Quentin Tarantino, la banda sonora de Bola de drac , pistoles, gàngsters i una protagonista xinesa (Shang-Ye) que parla xinès (i la subtitulen, "com quan vénen russos"). Tot això en una història romàntica amb sis actors en la qual un pare conservador tanca la filla en un convent perquè no vol que es casi amb el seu cosí liberal. Era una obra anticlerical amb el rerefons social que va desembocar en la Setmana Tràgica.

"Hem donat profunditat als personatges, que eren plans. Els hem acostat a nosaltres, a com podem entendre l'amor o l'odi", diu Albet. La política, en canvi, sempre queda al marge de les seves obres (excepte l'encàrrec de Democràcia ): "Prefereixo parlar del que sé més. I em ve de gust anar al teatre a veure coses que m'arribin. Avui no hi ha temes tabús ni està prohibit manifestar-se, avui ja se sap tot", al·lega Albet en contra del teatre manifest.

Nous 'enfants terribles'

Albet i Borràs (que a l'obra interpreten dos gàngsters, "Joe Pesci i Robert de Niro en un capítol de CSI ") són considerats les dues joves promeses catalanes del teatre radical. "No ens posa pressió perquè ens la sua bastant el que pensi la gent", diu Albet. "Ens la sua perquè ens ha anat bé", afegeix Borràs. En efecte, les seves últimes quatre obres, totes al Teatre Lliure i la majoria dins el cicle Radicals, els han donat prou empenta perquè el Teatre Nacional els fitxi per al projecte T6. "Intentem evolucionar i seguir experimentant -diu Borràs-. Però als creadors radicals catalans, com Roger Bernat, no els agradaria l'obra. Ells tenen un discurs polític i no la voluntat d'entretenir, això els sembla passat de moda. Nosaltres... volem passar-nos-ho bé".