BARCELONALola Anglada no va marxar de Catalunya i tampoc va voler que els seus dibuixos sortissin del país. El 1974 va llegar la seva obra i vuit finques a la Diputació de Barcelona. Així ho reconeix un decret de la Diputació del 20 d'abril del 1982: "La pintora Lola Anglada i Sarriera va oferir a la Diputació de Barcelona, en data 8 d'octubre de 1974, vuit finques de la seva propietat situades a Barcelona, així com la totalitat de la seva obra artística, per tal que fos creat el Museu Lola Anglada a l'antic Hotel Miramar de Sitges".
El museu, però, mai es va arribar a inaugurar, ni tan sols quan al país es vivia amb eufòria l'efervescència de la construcció. "Si ella visqués tindria un gran disgust", explica una indignada Montserrat Carrió, la dona que va cuidar Anglada els últims anys de la seva vida.
En un vídeo de l'exposició Carrió explica que Anglada no va voler vendre mai cap dels seus dibuixos: "Quan jo li deia que en vengués algun, em preguntava si jo vendria un dels meus fills, perquè per a ella els dibuixos eren com els seus fills".
L'Ajuntament de Tiana, segons explica la comissària de l'exposició, "el 2009 va aconseguir ajudes per fer un projecte museístic i rehabilitar la Casa de la Palmera, on vivia Anglada, però no va obtenir els diners per al seu manteniment". "Avui -continua Rius- està tot aparcat".
