Cultura 02/05/2011

El nàufrag

i
Francesc Orteu
2 min

Si teniu una estona per aturar-vos a pensar, us explicaré un conte que resumeix la història del pensament, un conte que s'assembla a la sèrie Lost .

Imagineu un personatge que es desperta i no recorda qui és. Explora el lloc que l'acull i descobreix que li és hostil. Passen els dies, i l'home ha construït una cabana i recollit aliments. Sap que es troba en una illa i ha hagut d'acceptar que el seu destí no és a les seves mans. Ha d'aprendre a viure amb aquesta incertesa. Un dia el nàufrag descobreix que hi ha algú més, algú que l'ajuda, que li deixa menjar i li dóna eines. Busca a aquest benefactor misteriós sense èxit. Intenta comunicar-s'hi però és inútil. Malgrat el silenci del benefactor, el nàufrag se sent acompanyat.

El nàufrag aconsegueix construir un rai prou sòlid i dubta sobre si convé abandonar l'illa. L'embarcació sembla forta, coneix els corrents marítims i sap orientar-se. Així que salpa i, durant mesos, el nàufrag esdevé explorador. Descobreix desenes d'illes tan solitàries com la seva, però en cap no hi troba la presència de cap altre benefactor. Se sent llavors sol, abandonat en un oceà sense final.

Un vespre, de sobte, sent una presència. Hi ha algú a prop. Al rai li han remenat les coses. Dorm en una platja i l'endemà troba petjades humanes al seu voltant. Algú beu la seva aigua. És inquietant, però s'acostuma al misteri i acaba recollint el doble d'aigua, pescant el doble de peixos. Un matí que el mar és pla com un mirall, l'home sent curiositat de mirar com ha envellit i, en abocar-se, hi veu una imatge que el deixa glaçat. Al seu costat, ben definida, hi ha una silueta. Quan pot vèncer el pànic, torna a mirar-se a l'aigua i descobreix que la segona figura és també la seva. A bord del rai naveguen dos nàufrags, i tots dos són ell. Aquest conte resumeix la història del pensament occidental i la manera com ens hem sentit al món. A Grècia, el pensament va buscar l'actitud per ser feliç en un món que no dominem. Fins al Renaixement, el pensament religiós intenta saber qui és el benefactor invisible. En els segles de la Il·lustració, la Raó eixampla l'horitzó i acaba descobrint un univers buit. Finalment, al XIX, descobrim que el misteri és dins nostre, que estem escindits, que l'abisme és interior, irresoluble, existencial, que som Déu i el dimoni.

stats