Els nens es fan els amos del teatre

BarcelonaEl cartell de la 25a fira de teatre infantil i juvenil d’Igualada és tota una declaració ideològica. S’hi pot veure una nena que empeny el seu pare, amb prou feines encabit en un cotxet infantil, perquè vol anar al teatre. I és que des de fa un quart de segle la Mostra d’Igualada defensa que el teatre infantil ni és el germà pobre del teatre ni el públic menor d’edat s’empassa qualsevol cosa. Té criteri. A la capital de l’Anoia, des d’avui fins diumenge, 48 companyies -seleccionades d’entre 274 propostes rebudes- intentaran seduir prop de 30.000 infants exigents i 460 programadors.

Amb 25 anys d’història, el teatre i els infants han canviat molt. El 1990, quan es va celebrar la primera edició de la Mostra, els espectacles no havien de competir ni amb les Wii, ni amb internet ni amb una inacabable oferta audiovisual. “Ara amb un clic tens accés a molts continguts”, explica el gerent de la Mostra, Òscar Balcells. Però aquest aparador teatral no tira la tovallola i s’ha sabut adaptar al segle XXI: “En les últimes edicions apostem per la contemporaneïtat, la modernitat i el risc”, afirma Balcells. “Hem d’anar més enllà -afegeix- i crear tendències, hem de sortir de les programacions més tradicionals”.

Doblar públic en 5 anys

Ni la xarxa ni el món virtual han fet davallar el nombre d’espectadors. Si el 2008 la Mostra va convocar 12.000 persones, l’any passat la xifra va arribar a 26.000. Les temàtiques i els formats han canviat força en els últims anys. “Des de fa poques edicions es tracten temes impensables fa 25 anys, com l’Alzheimer, les noves famílies -persones que s’estimen i conviuen però que no tenen lligams de sang- i l’homosexualitat”, diu Balcells.

Amb el format també s’ha innovat força: “S’utilitzen molt més les noves tecnologies i els espectacles són molt més transversals i barregen diferents disciplines”, assegura el gerent de la Mostra. “Fa 25 anys les companyies anaven pràcticament amb una sabata i una espardenya, i ara hi ha una estructura i un mercat molt més professionalitzat, han millorat els circuits i els espais escènics. Algunes companyies també actuen en escenaris internacionals”, afegeix. L’organització de la Mostra també ha canviat. Va néixer impulsada pel Moviment Rialles de Catalunya i es va professionalitzar el 2006. “Amb els anys s’ha pogut veure una diversificació de gèneres”, detalla Balcells. La crisi i l’increment de l’IVA, però, també s’han notat: “Des del 2010, les companyies han patit una baixada de la contractació del 50%. Davant la falta de recursos s’aguditza l’enginy per sobreviure,” argumenta Balcells.

Al llarg de 25 anys, a la Mostra d’Igualada s’hi han pogut veure més de 2.000 espectacles. Aquest any, amb un pressupost de 278.333, s’hi presentaran 59 propostes teatrals. Una de les novetats d’aquesta edició són les seccions. Sota el paraigua de La veu de l’experiència, hi haurà les companyies més veteranes. Atrevim-nos engloba els espectacles més innovadors. De molt a prop són els petits espectacles; Trampolí proposa conèixer les companyies emergents; Espais paral·lels són espectacles fora de la programació oficial; A+a+ són propostes culturals paral·leles, i La Mostra al carrer és teatre a les places i carrers.