Un paleta arqueòleg enamorat de Lara Croft

BARCELONA."M'encanta el cinema d'aventures, tant el clàssic com el modern, i volia dirigir la meva pròpia pel·lícula d'aventures", explica Eduardo Gato quan li demanen per què ha fet Les aventures de Tadeu Jones . El desig del realitzador nascut a Valladolid el 1977 ha trigat més d'una dècada a fer-se realitat. És el temps que Gato porta lligat al personatge de Tadeu Jones. Aquest paleta que somia convertir-se en un arqueòleg mediàtic primer va ser el protagonista de dos curtmetratges d'animació: Tadeo Jones (2003) i Tadeo Jones y el sótano maldito (2004), tots dos amb premis Goya.

Encara van haver de passar quatre anys abans que el projecte del llargmetratge fos alguna cosa més que un somni. I avui per fi arriba a la cartellera, amb una estratègia de distribució internacional en una trentena de països que també inclou dotze còpies doblades al català. "És una pel·lícula per a tots els públics i està pensada com un blockbuster nord-americà, amb la intenció de tenir una projecció massiva", diu Gato. Massiva serà l'estrena a la Xina el 14 de setembre: arribarà a més de dues mil pantalles. Tot això amb un pressupost "inferior als 10 milions d'euros": una vuitena part del cost d'un film de Pixar. En la producció hi participen l'empresa catalana Ikiru Films, d'Edmon Roch, i El Toro Films, de Jordi Gasull.

Les aventures de Tadeu comencen a Chicago quan l'acomiaden de la feina. El capatàs de l'obra acaba fart d'un paleta que en comptes de treballar fa volar coloms a la recerca d'inexistents tresors arqueològics. L'acceleració de la trama fa que Tadeu no tingui temps de preocupar-se per la precarietat laboral. De sobte es troba suplantant un arqueòleg de debò i viatjant al Perú. Allà coneixerà la Sara, la filla del professor Lavrof, que ha sigut segrestat per una sofisticada agència de caçadors de tresors.

La pel·lícula té un pròleg que explica la infància de Tadeu, un nen orfe que viu amb l'àvia, una mica com Spiderman amb la seva tieta. "En els curtmetratges no sabies ben bé qui era el Tadeu. Només quedava clar que era una paio apassionat per l'arqueologia i l'aventura, i que no era arqueòleg", recorda Gato. Quan el director i els guionistes van començar a preparar la pel·lícula, van haver de treballar el passat del personatge. "Volíem que la infància tingués pes en la seva vida adulta. Que perdés els pares en un accident de trànsit i que hagués de tirar endavant amb l'àvia feia més entranyable el personatge. Ara ja sabem qui és i què busca, i tenim molt clar quin seria el punt de partida si hi hagués una seqüela", assegura Gato.

Super Llopis i els videojocs

Indiana Jones i Lara Croft són els referents més evidents d'una pel·lícula que beu de tot l'imaginari del cinema d'aventures. "Hi són tots els elements: l'acció, la comèdia, els personatges icònics, el punt romàntic i de drama", enumera Gato, que reconeix que també ha aprofitat la seva experiència com a realitzador de videojocs. Pel que fa al disseny del protagonista, la influència essencial és "el còmic tradicional espanyol", sobretot el de Jan, el creador de Super Llopis. "Sóc un fanàtic del personatge, i per això en els curts vaig dissenyar el Tadeo pensant en Super Llopis. Per al llarg vam haver d'estilitzar-lo perquè era molt difícil fer-ne l'animació. Tenia unes mans i uns peus massa grans", diu Gato.

La protagonista femenina respon a la tendència de dona explosiva, aventurera i amb iniciativa marcada per l'aparició de Lara Croft. El director hi està d'acord, però amb matisos. "Les princeses de Disney també han sigut sempre unes dones tremendes, i el mateix passa amb les típiques presentadores de programes infantils de televisió", puntualitza Gato.