El principal condicionant de qualsevol recerca històrica és el registre documental. Però fins a quin punt aquesta prescripció és bidireccional? És a dir, qui no deixa rastre no passa a la història, però és condició suficient deixar-ne per passar-hi? Un dubte similar devia plantejar-se l'historiador Joan Esculies (Manresa, 1976) en topar amb l'immens arxiu del, fins ara poc conegut i sobretot poc considerat, nacionalista i activista català Joan Solé i Pla (1874-1950).
Amb ànima de notari escrupulós, aquest metge homeòpata i idealista intransigent va registrar tota la seva activitat política, excursionista, mèdica i propagandística. Curiosament, l'únic oblit fa referència a un dels pocs moments en què el seu nom va transcendir: el sentit del seu vot en la investidura com a president de Lluís Companys.
La biografia de Solé i Pla ens acosta als sectors més radicals que, a cavall dels segles XIX i XX, es van consolidar dins del catalanisme polític i que van tenir la seva més coneguda cristal·lització en Estat Català. Ell mateix passarà del catalanisme noucentista i apolític de la Unió Catalanista fins a la naixent ERC, però sense renunciar en cap moment a una intransigència que l'incapacitarà, precisament, per assumir més rellevància política.
Aquest home de grans projectes inacabats és també el protagonista d'accions arriscades i notables com el salvament del monestir de Montserrat i del cardenal Vidal i Barraquer, durant els primers moments de la Guerra Civil. I als 64 anys va marxar, com molta altra gent, camí de l'exili, per refer la seva vida a Colòmbia, malalt d'enyorança del país i de rancúnia cap a bona part de la classe política.
La seva blanca barba és distingible al fons de la majoria de fotografies històriques. Però sense que la seva presència influeixi en els esdeveniments, i sense la capacitat d'anàlisi del seu company de generació Amadeu Hurtado. L'ofici d'Esculies aconsegueix que el llibre flueixi, però l'allau arxivística té poca correspondència amb el seu relleu històric. Com el seu innovador cotxe elèctric, Solé i Pla passa sense fer soroll.
