Els ponts poètics i polítics de la israeliana Sigalit Landau

BarcelonaLes obres que l’artista israeliana Sigalit Landau (Jerusalem, 1969) exposa a partir d’avui a la Capella del Macba transformen per complet l’arquitectura del Convent dels Àngels. La major part de les tretze peces que hi mostra, sota el títol de La dansa fenícia de la sorra, són vídeos projectats al terra o als murs -tot i que ella els anomena escultures en moviment- i transformen l’antiga capella en un lloc nou on hi ha déus pagans i àngels, els rituals fenicis, la cultura jueva, l’Holocaust, el conflicte entre Israel i Palestina, el drama dels refugiats i, fins i tot, la història de Catalunya.

“Hi ha un contrast molt fort entre l’arquitectura de la capella, que no té vitralls, i el mar que apareix en alguns dels vídeos. He portat la llum a l’interior de l’espai”, explica l’artista, que va representar Israel a la Biennal de Venècia el 1997 i el 2011. “L’obra de Sigalit Landau és un exemple molt clar de com l’art pot llegir el pas del segle XX al XXI, de l’inici d’una nova era -diu Bartomeu Marí, el director del Macba-. Les fronteres de la seva obra no són fixes: un pont es pot convertir en un obstacle, i un obstacle en un punt d’unió”. Marí, a més, posa de relleu que els fenicis “van inventar la globalització”.

El futur com un repte

“M’atreuen molt els llocs on no puc anar, per saber qui sóc, on sóc i cap on vaig -afegeix Landau-. Quan vinc a Europa com a artista intento que la gent pensi en el futur, en un món desconegut on no saben si hi haurà una guerra o una artista boja crearà un pont i canviarà les coses”.

La mostra -que compta amb la col·laboració de l’ambaixada d’Israel a Espanya, l’empresa Aicl i la Fundación Almayuda- està formada per tretze obres de l’artista fetes des dels anys 90 fins a aquest any. Així i tot, les peces creen un recorregut circular ple de picades d’ullet entre les unes i les altres com si tot el conjunt fos una única instal·lació de grans dimensions.

Al centre de la sala hi ha una escultura feta amb canonades d’aigua. Trenquen amb l’estètica racionalista de molts edificis d’Israel i representen el missatge ecologista que cal tenir cura de l’aigua que va aprendre de molt petita, però també transmeten la idea que la Capella del Macba és un cos que mostra constantment les entranyes. Landau també les considera les “escales” per les quals “els àngels” entren i surten de la sala.

“Incorporo la política a la meva obra en la mesura que la porto al cos i el meu cos la recorda. A Israel als 18 anys has d’anar a l’exèrcit. Tant és el que hi facis; això formarà part de la teva identitat”, afirma Landau. Els seus treballs estan plens d’imatges que admeten lectures contraposades, com Azkelon, un vídeo en què es poden veure nens fent traços a la sorra amb ganivets. El que sembla només un joc també es pot veure com la disputa per un territori. De fet, l’obra està realitzada en una platja d’Ashkelon, un dels escenaris del conflicte entre israelians i palestins. Una altra de les imatges més impactants de la mostra és en un altre vídeo, titulat Hula-hoop de pues, en què una dona nua no deixa de fer girar un hula-hoop fet amb un filat tot i que li fa ferides a l’abdomen.