Aquest article neix del desconcert i la tristesa que em produeix descobrir que, actualment, és difícil veure en un gimnàs el retrat d'Arthur Schopenhauer. S'hi veuen pòsters de Jane Fonda o Bruce Lee, però no de l'autor d' El món com a voluntat i representació -el pensador que va aixecar el cos humà fins al lloc preferent que ocupa avui-. Per entendre l'aportació cabdal que va fer el pessimista alemany al culte del cos cal fer una mica d'història. Occident ha construït una poderosa civilització perseguint tenaçment l'abstracció, el concepte, una idea. En aquesta empresa el cos humà sempre ha tingut un paper discret. El cos ha estat la nostra part imperfecta i corruptible. Els seus sentits ens han induït a l'error. La por al dolor ens ha fet trair els ideals. El cos, dic, ens ha fet més nosa sempre.
És clar que també hi ha hagut moments d'exaltació sensual. I hem retornat a la realitat física, immediata i ingènua. Ens hem deixat perdre en el somni dels plaers. Però sempre hem despertat i ha acabat prevalent la concepció d'un jo superior i espiritual, que encaixa com pot en l'altre jo corporal, baix i animal. Doncs arriba l'Arthur i, literalment, pren cos i ànima i els posa de cap per avall.
Tot és, segons l'alemany, o bé una representació o bé una manifestació de la voluntat. Representació és la realitat que construïm pensant-la, vivint-la. Aquesta representació és un decorat. Sota hi bull la voluntat, que és el motor del món. Tot ésser vivent està constituït per continuar viu. La voluntat de ser, de mantenir la vida, és la força primera, no la intel·ligència, no cap veritat, ni divinitat, ni res que passi pel cap. Som un cos que vol mantenir-se viu. Ara això ens sembla obvi però quan Schopenhauer ho va deixar escrit, feia vint-i-cinc segles que pensàvem donant per fet que justament pensar era el millor que sabíem fer. Doncs no, era viure -inevitablement-. La relació del cap amb el cos va canviar. Schopenhauer va fer-nos entendre que el cos no l'havíem de subjugar. Que era inútil pretendre imposar-nos tirànicament. Des de llavors la ciència, la literatura o la publicitat han buscat dins del cos, s'han esforçat a escoltar-lo. I arribem a l'aparell de gimnàstica actual: aquest estri sorprenent que, alimentant la voluntat del cos, pretén enganyar-lo per dur-lo, tossudament, cap a una idea perfecta.
