Publicitat
Publicitat

CINEMA

'De nit, elles ballen' inaugura una nova temporada del cicle 'El documental del mes'

Un film revela la cara oculta de la dansa del ventre a Egipte

De nit, elles ballen mostra les interioritats de la dansa del ventre a partir del retrat d'un clan familiar d'un barri popular del Caire. El cicle El documental del mes arrenca amb força la tardor documental.

Són les 10 de la nit i la Bussy està adormida al seu llit. Un home li pica el canell. "Bussy, desperta't! És hora d'anar a treballar". "Deixa'm en pau", remuga ella, amb els ulls mig tancats. No vol treballar al barri de l'home. Ell llença amb menyspreu 400 lliures al llit. "Hi aniràs o me n'haig de buscar una altra?" La noia hi accedeix. L'home marxa, però abans l'amenaça. "Més val que vinguis, o m'enfadaré de veritat. Tot el barri t'espera!"

De nit, elles ballen és el recorregut per les llums i ombres del món de la dansa del ventre en un barri popular del Caire amb què arrenca la nova temporada d' El documental del mes , el cicle que des del 2004 projecta mensualment a sales de cinema i centres cívics de Catalunya i Balears documentals internacionals en versió original subtitulada.

Premiada al Festival DocsBarcelona i al HotDocs de Toronto, la pel·lícula d'Isabelle Lavigne i Stéphane Thibault centra el retrat en un clan familiar de ballarines: la Reda, la matriarca que dirigeix el negoci, aplaca els clients i ensinistra les noies des que són petites; la més jove, la Hind, enamorada d'un home casat; l'Amira, que treu de polleguera els clients amb la seva falta de puntualitat; i la Bussy, que malgrat l'escena inicial, és la ballarina més assenyada i responsable.

Darrere els lluentons

La brillantor de la roba, el maquillatge llampant i els somriures llaminers de les ballarines emmascaren una realitat paral·lela més aviat fosca: un pis petit i desendreçat, drames soterrats i discussions d'una cruesa exagerada. De nit, elles ballen és un exercici de cinema directe, sense comentaris enoff, que despulla de glamur la dansa del ventre i radiografia l'endarreriment social d'Egipte. "Cap home voldria una noia que no fos verge", explica a càmera la Hind amb una senzillesa i naturalitat que dibuixen amb més contundència que qualsevol assaig el pes de la tradició patriarcal i masclista de la cultura àrab.

La fragilitat d'aquestes noies desapareix quan es fa de nit, sona la música i comença la dansa. Les mirades trencades deixen pas a la sensualitat i l'erotisme de barraca, en unes celebracions privades i exclusivament masculines en què elles, a cop de maluc i ventre, són les deesses absolutes. De tornada a casa, tanmateix, la fermesa es desfà. "El rodatge va ser una aventura delirant i màgica", explica Isabelle Lavigne. "Un episodi extraordinàriament ric de la meva vida però que mai voldria reviure". El documental, que s'ha estrenar al cinema Méliès de Barcelona, es projectarà en diferents localitats de Catalunya aquest mes.

Alpinisme, antípodes i Palestina

La programació de tardor d' El documental del mes que inaugura De nit, elles ballen es presenta més estimulant que mai. A l'octubre arribarà Pura vida , sobre el rescat de l'alpinista Iñaki Ochoa a l'Annapurna. Al novembre serà el torn de ¡Vivan las antípodas! , de Victor Kossakovski, una paràbola sobre les desigualtats del planeta que va penjar el cartell d'entrades exhaurides al DocsBarcelona. I el premiadíssim Cinc càmeres trencades clourà la primera tongada de títols mostrant la resistència palestina a l'ocupació israeliana tal com la filma Emad, un pagès palestí aficionat a les càmeres de vídeo domèstiques.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT