Publicitat
Publicitat

31A FIRA DE TEATRE AL CARRER

El recorregut dels programadors i el públic passa per La Veronal

El secret més ben guardat de Fira Tàrrega

S'hi entra per un camí estret i a les fosques. Un personatge de conte de fades apareix de la negror i et xiuxiueja que demanis un desig. Te'l xucla per l'orella i el posa dins d'un diamant de paper que hauràs de salvaguardar fins al final de l'aventura. Aquest és l'inici de l'espectacle sensorial La bola d'or , que han instal·lat els Planeta 15 al pavelló del Talladell, un poblet de pedra i palla a tocar de Tàrrega. On et conduirà aquest camí fantàstic és una incògnita, igual com cada nova edició de FiraTàrrega. Abans de començar, ningú, ni els programadors més experts, s'atreveixen a vaticinar cap a on tirarà l'aventura: triomfarà el circ? Es descobrirà un nou clown ? Destacarà una nova companyia de teatre al carrer? Cada hora es poden veure de manera simultània entre cinc i set espectacles (sense comptar els espais professionals) repartits per sales, places i carrers, de manera que l'elecció d'un bon itinerari sembla crucial per fer diana.

Després de tres dies de fira, amb més de 7.500 entrades venudes i 3.000 visitants a l'acampada, el boca-orella ja corre com la pólvora i ha guiat el públic més despert per espectacles de dansa-teatre, un gènere en alça. Dels Països Baixos venien, per exemple, les tres ballarines de Tragic, que a NetNietNiets es barallen per muntar un maniquí mentre deixen escapar l'home de la seva vida. De casa, ha destacat l'exitós Pájaros muertos , de La Veronal, un muntatge inspirat, diuen, en la vida de Pablo Picasso i que disposa més d'una vintena de viudes a escena. És una obra d'imatges boniques, d'assassinats, morts i enterraments, entre la sofisticació del París dels 20 i la rancior de la peineta i la mantilla , entre Pina Bausch i Pedro Almodóvar (i perdó per la unió).

Pájaros muertos és un dels laboratoris de creació que ha impulsat el festival, junt amb propostes tan interessants com DayDream , de Jordi Guim (una projecció site-specific que encén en flames l'Ajuntament de Tàrrega); el recorregut museístic d' El guia , de la Reial Companyia de Teatre de Catalunya; la mateixa La bola d'or ; el còmic i potser massa cubaner Las salvajes , d'Increpación Dansa, i el circuit de circ Gravity , una coproducció catalanoanglesa.

És una passejada pel parc animada amb números de circ contemporani. I, en aquest terreny, el clown més tendre és el que ha guanyat la partida a la fira. Muntatges com el de Mumusic Circus i, sobretot, L'home que perdia els botons , de Circ Pànic, un entranyable joc entre l'home i el pal, són els que han donat el to dels muntatges de carrer que triomfaran: sentit i sensibilitat. Esclar que també hi ha hagut gamberrisme. Els xilens Murmuyo y Metrayeta han arrossegat centenars de persones en una creuada contra les normes: tallen la circulació, es colen dalt d'un balcó, segresten una desena de persones i entren dins de cases particulars. I sense dir ni mu.

Amb el targeter a punt

El camí dels professionals a FiraTàrrega, en canvi, passa per la Llotja, instal·lada a la zona esportiva. Hi tenen estand sobretot companyies de distribució, com ara Magnetic Produccions, que munta un miniconcert de Divinas per atreure els programadors. "D'aquí no en surten bolos directament, però sí l'interès, la targeta i la relació personal amb els programadors", segons Isaac Casals.

Per la seva banda, els cobejats programadors estrangers "ja saben a què vénen", ells i les companyies, explica la companyia La Baldufa, i combinen la jornada entre el bar de la Llotja, les trobades informals que propicia FiraTàrrega i els recorreguts pels espectacles, seleccionats en funció del que els interessa comprar. El secret de FiraTàrrega és que no hi ha receptes màgiques ni trucs amagats. La gràcia és fer camí.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT