Publicitat
Publicitat

El senyor torracollons

No es pot dir que les pel·lícules de Sidney Lumet fossin declaracions d'amor a la humanitat, ni històries positives, ni que traslladessin a la pantalla uns guions que lloessin les nostres virtuts i destaquessin la noblesa del nostre comportament. El seu univers era el revers del món de Frank Capra. La seva part fosca. Lumet era un torracollons sensacional, un artista dedicat en cos i ànima a extreure la part més fosca de l'home. Els seus personatges: gossos rabiosos. Sense vacuna. Sense ell i Claude Chabrol, qui posarà el dit a les nafres del sistema judicial ( Veredicte final , 1982), de la televisió ( Network , 1976) i de la policia ( Serpico , 1973)?

Una pel·lícula preferida de les seves? Sempre es parla molt de Camins de glòria , d'Stanley Kubrick, però ell va fer The Hill , i cada cop que la veig dono les gràcies (a Déu?) per no haver fet ni tan sols el servei militar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT