Cultura 21/11/2014

Un somni impregnat d’escepticisme sobre l’amor

i
Santi Fondevila
2 min

BarcelonaE l s omni d’una nit d’estiu és una comèdia aparentment romàntica que amaga, però, una mirada escèptica sobre l’amor i que conté fortes pulsions sexuals; la més òbvia, la baralla entre Oberó i Titània per un jove que no és sinó un objecte sexual per a ells. L’amor és tan volàtil, tan evanescent, que depèn d’una mirada, ve a dir Shakespeare sota una aparent amabilitat. Això fa que l’obra ofereixi la possibilitat de tractaments molt diferenciats: des de la ingenuïtat d’un conte gairebé infantil fins a una fantasia barroca de terror i, fins i tot, una comèdia esbojarrada.

Joan Ollé, director de la proposta que ha estrenat el Teatre Nacional, manté una fidelitat absoluta a l’original i es limita a una acurada, preciosista i bonica posada en escena que sembla que vulgui remarcar constantment l’escepticisme citat, vestint el text amb accions però despullant-les d’intenció -perquè, a la fi, l’amor és un gran engany.

Ho veiem en els joves atenencs enamorats, presentats com canalla inconscient. Ho veiem amb Oberó i Titània, una parella avorrida que fa massa temps que està junta, una parella molt ben vestida (Mercè Arànega sembla sortida de Versalles) però molt poc carnal. Els que el director mira amb més empatia són els artesans que assagen la comèdia de Píram al bosc de les fades. Per això és una llàstima que, arribada l’hora de la funció final (que la majoria de vegades no es representa), escatimi l’humor com si estigués fent un Beckett.

A la fi, una obra ben interpretada, en què destaquen l’humor de Xicu Masó, la felinitat del Puck de Pau Vinyals, la magnífica traducció de Joan Sellent, el sobri però elegant espai escènic de Sebastià Brosa i l’encertada música de Dani Espasa. Res no està malament, però el resultat és una funció ensopida.

stats