Publicitat
Publicitat

ES PUBLICA LA BIOGRAFIA DEL TENOR CATALÀ

Josep Carreras parla de la seva carrera, de la lluita contra la leucèmia, de l'afició al Barça i de catalanisme a 'De viva veu', la biografia que ha escrit amb el periodista Màrius Carol

"Els tenors som narcisistes"

Poc abans de fer 65 anys i quan en fa 25 que li van diagnosticar leucèmia, el tenor barceloní Josep Carreras publica De viva veu , una biografia amb què vol que la gent "el conegui una mica més".

Josep Carreras no amaga que en part ha estat la vanitat el que l'ha fet decidir a escriure, al costat del periodista Màrius Carol, De viva veu , la seva biografia. "Potser és una mica narcisista, però els tenors ho som. Que la gent conegui una mica més Josep Carreras em fa feliç", explicava ahir al Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu, on va veure la primera òpera als 10 anys i on va debutar amb un petit paper infantil a El retablo de Maese Pedro, de Falla, un parell d'anys després. Com a adult hi debutaria el 1970 interpretant el confident de Norma .

El tenor de Sants, que el 5 de desembre farà 65 anys, explicava que havia arribat el moment d'explicar "de manera natural i senzilla" les seves vivències, "tant pel que fa a l'aspecte artístic com al personal". A De viva veu (Rosa dels Vents / Plaza Janés) recorda èxits professionals com el debut als 28 anys a la Scala de Milà -vestit pel seu ídol, el tenor Giuseppe Di Stefano, que el va convidar a dinar a casa seva i no el va deixar sortir a l'escenari amb un vestuari que li anava gran-, les òperes a les ordres de Herbert von Karajan i la gira amb els Tres Tenors.

Caballé, Bernstein i leucèmia

Montserrat Caballé, que el va apadrinar als inicis i amb qui va compartir mànager -el germà de la soprano, Carlos Caballé-, coprotagonitza tot un capítol. I també el compositor nord-americà Leonard Bernstein, que el va dirigir en una gravació de West Side Story el 1984 i amb qui va tenir una enganxada.

Bona part de la biografia es dedica a la lluita contra la leucèmia, que Carreras va superar gràcies a un tractament experimental a Seattle. Arran de la malaltia el tenor va crear la Fundació Josep Carreras, i deia ahir Màrius Carol que d'ell se'n podia aprendre que "quan la vida et juga una mala passada i te'n surts, has de ser generós". "Carreras va tenir clar que havia de tornar alguna cosa a la societat", va explicar.

De viva veu va començar a gestar-se per casualitat quan Carreras i Carol van coincidir al sastre. Aquella trobada, mig vestits, va provocar-ne d'altres que van fer decidir el tenor a proposar a Carol escriure la biografia, ajudar-lo a despullar-se. Cosa de la qual deia no haver-se'n penedit: "En cap moment no m'he sentit violent, en aquest estriptis davant de Màrius Carol", feia broma el tenor. "No hem buscat la morbositat, ens hem quedat en roba interior", afegia Carol. "Però sí que hi ha moments emocionantment intensos".

Seguir cantant "per egoisme"

Deia Carol que a la biografia "el final no hi és" perquè la carrera del tenor encara no ha acabat: "Carreras està en forma", va afirmar. El cantant va admetre, però, que "amb 65 anys els reptes cada vegada són menys". De moment no es planteja retirar-se, en part "per egoisme". "Jo sóc feliç, dalt de l'escenari, i quan cada vegada veus més a prop que això un dia o un altre s'acabarà, més importància dónes a la satisfacció que et produeix trepitjar l'escenari i comunicar sentiments amb la veu. És pur egoisme".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT