Publicitat
Publicitat

LES ESTRENES DE LA SETMANA

'La invención de Hugo', un film en 3D de l'origen del cinema, té 11 nominacions Als Oscars

El viatge de Scorsese a la dimensió Méliès

Martin Scorsese s'endinsa en l'univers fantàstic de George Méliès per demostrar un cop més el seu amor pel cinema. La invención de Hugo s'estrena avui amb el reclam afegit d'11 nominacions als Oscars.

Els Oscars d'aquest any poden tenir un desenllaç si més no curiós. En ple segle XXI, les dues pel·lícules amb més nominacions són La invención de Hugo , amb 11, i The artist , amb 10. Una és un homenatge en 3D als orígens del cinema. L'altra es vesteix de pel·lícula muda en blanc i negre per parlar del trànsit del mut al sonor. Cinema dins del cinema per recordar el passat del cinema.

A La invención de Hugo , Martin Scorsese (Nova York, 1942) fa una declaració d'amor incondicional a la capacitat d'emocionar de les imatges en moviment, i especialment a l'univers fantàstic de Georges Méliès. La pel·lícula neix d'un llibre il·lustrat en blanc i negre de Brian Selznick, La invención de Hugo Cabret (2007), que explica la història d'un nen de 12 anys que viu en una estació de tren del París dels anys 30. L'Hugo és un orfe que treballa amb el seu tiet tenint cura dels rellotges de l'estació. Però les grans passions del nen són el cinema i fer funcionar un autòmat que va heretar del seu pare.

L'altre gran protagonista del llibre respon al nom de papà Georges, un home gran que té una botiga d'andròmines a l'estació i que amaga un secret: és Georges Méliès. Més enllaços amb el cinema: Selznick és nét d'un cosí d'una llegenda de Hollywood, David O. Selznick, el productor d'Allò que el vent s'endugué (1939) i Rebeca (1940).

El gran divulgador

Scorsese recorda que tan aviat com va llegir el llibre es va identificar amb l'Hugo per la solitud del personatge, per la imaginació i per la relació amb el cinema. D'alguna manera, el director d'Un dels nostres (1990) feia un viatge a la seva pròpia infantesa. I, esclar, també ho havia d'explicar.

Més enllà de les seves virtuts com a cineasta, Scorsese destaca per la seva gran capacitat pedagògica i divulgadora. En aquest sentit, La invención de Hugo es pot considerar un annex de ficció als seus documentals Un viatge personal amb Martin Scorsese a través del cinema americà (1995) i El meu viatge a Itàlia (1999). En tots dos transmetia les seves vivències com a espectador italoamericà d'una doble herència cinematogràfica i cultural. La passió que amarava els seus comentaris sobre grans i petites pel·lícules constituïa un motor divulgador extraordinari. Aquesta força dirigeix també La invención de Hugo , la primera incursió en el cinema familiar de l'home que ha filmat la violència dels carrers de Nova York i el dia a dia de la Màfia.

Scorsese aprofita la història de Selznick per endinsar-se en l'èpica artesanal dels pioners del cinema i per comunicar les sensacions que experimentaven els primers espectadors que veien arribar el tren dels germans Lumière. Acompanya papà Georges a sortir de l'armari de l'oblit per reivindicar-lo com el que sempre ha sigut: el primer gran mag del cinema, o el primer cineasta màgic. És evident que la història del cinema no ha menystingut Méliès, si més no en els últims quaranta anys. Però Scorsese fa bé de recordar que durant un temps pioners com el geni francès que va imaginar el viatge a la Lluna quedaven arraconats en l'habitació dels mals endreços.

Els ulls del director

A La invención de Hugo fins i tot hi ha un personatge que funciona com a alter ego del mateix Scorsese. Es tracta de l'investigador-historiador del cinema René Tabard, que interpreta l'actor Michael Stuhlbarg. És a través dels seus ulls que l'espectador pot veure com treballava la fàbrica d'il·lusions de Méliès. Per als molt cinèfils: Tabard és el nom d'un personatge de la pel·lícula Zero en conducta (1933) de Jean Vigo.

Un altre dels encerts conceptuals del film és que Scorsese lloa la memòria de Méliès sense tacar la d'altres. Ben al contrari, la pel·lícula està plena d'homenatges. La primera seqüència, un prodigi que justifica plenament el rodatge en 3D, és més que una picada d'ullet al cinema-ull de Dziga Vértov, i alhora recorda el pla seqüència inicial de Casino (1995), del mateix Scorsese, però en versió steampunk : trens, vies, ferro, vapor i una fotografia que marca el to que tindrà tot el film.

Més endavant, tal com il·lustra la imatge d'aquestes pàgines, hi ha una connexió amb L'home mosca de Harold Lloyd. I així, seqüència a seqüència, van passant homenatges a S.M. Eisenstein, Charles Chaplin, Buster Keaton, Fritz Lang, Michael Powell i Emeric Pressburger. Aquest joc de miralls cinèfils no perjudica la pel·lícula. Li donen un segon nivell de lectura, però no es presenten com a recursos de setciències.

La possibilitat d'un Oscar històric

Diumenge, en la cerimònia de lliurament dels Oscars, La invención de Hugo pot fer història, perquè podria ser el primer film en 3D que guanya l'Oscar a la millor pel·lícula. Però aquesta és només una de les opcions. També està nominada al muntatge (de la sempre fidel Thelma Schoonmaker), la direcció (de Scorsese), la fotografia (de Robert Richardson), la banda sonora (de Howard Shore), el guió adaptat, la direcció artística, el vestuari, els efectes visuals, el muntatge de so i els efectes sonors.

Sigui quin sigui el resultat, Martin Scorsese pot dormir tranquil. Ha fet tot un homenatge al cinema.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT