Publicitat
Publicitat

NOVETAT EDITORIAL

Eva Gabrielsson detalla les disputes amb la família del difunt a 'Millennium, Stieg i jo'

La vídua de Larsson aireja els draps bruts

Eva Gabrielsson va conèixer Stieg Larsson l'any 1972, en una reunió del Front Nacional d'Alliberament del Vietnam. Ell acabava de fer els 18, i ella estava a punt de fer-ne 19. Potser l'amor a primera vista no existeix, però la història d'aquests dos amants s'hi apropa força. O, com a mínim, això és el que Gabrielsson fa creure al lector de Millennium, Stieg i jo, que dimarts vinent sortirà en català, editat per Columna. La relació va començar amb bon peu i, segons explica Gabrielsson, van passar 32 anys magnífics, que van culminar amb l'anunci de la publicació de la primera entrega de la saga Millennium . Poc després, però, tot va fer un tomb. Al llibre, Gabrielsson narra la seva versió dels fets.

Orígens de 'Millennium'

"Llegia d'una tirada el manuscrit ajaguda al llit, amb un bolígraf"

El nom de Stieg Larsson no va ser popular fins després del seu funeral. La premsa va començar a fer-se'n ressò a mitjan 2005, quan el fenomen Millennium es va propagar arreu del planeta. Però la parella va suar molt per aconseguir publicar la trilogia. Durant mesos Larsson i Gabrielsson van haver de picar a moltes portes, buscant editor. Els manuscrits els tornaven intactes, amb el mateix paper d'embalar amb què havien estat enviats. Gabrielsson va batallar molt per aconseguir que la novel·la veiés la llum. Al cap i a la fi, els llibres de la saga són un trencaclosques de la seva vida al costat de Larsson -si més no, així ens ho fa saber-, i va treballar molt en la seva construcció i correcció. La primavera del 2004, l'editorial Norstedts es va avenir a publicar el text sense tocar ni una coma.

El dia més cru

"Per desgràcia, li he d'anunciar que el seu marit és mort"

Eva va agafar un tren cap a Falun el dia abans que Stieg Larsson tingués el fatídic infart. Aquell vespre es van telefonar, es van fer un petó en la distància i es van desitjar bona nit. Semblava que Larsson estigués en plena forma. L'endemà, després de dinar, Gabrielsson va rebre una trucada d'un company de feina del seu home. L'avisava que Larsson havia patit un infart, i que estava molt greu. En realitat, en aquells moments, l'autor de la saga més venuda de l'últim lustre ja era mort. Però Gabrielsson no ho va saber fins que va arribar a l'hospital, a Estocolm, i es va trobar els seus amics esperant amb el cap cot.

Un comiat grandiloqüent

"Llegeixo una maledicció per a vosaltres, que estàveu en contra d'ell"

La nit de Cap d'Any del 2004, Gabrielsson va convocar el comiat oficial de l'home que havia estat al seu costat durant més de tres dècades. Va pensar que la millor manera d'encarar un acte tan significatiu era donant-li una solemnitat mitològica. I va escriure un niö , "una mena d'imprecació o maledicció contra els enemics". Estava dedicat a totes les persones que havien posat Larsson en perill o li havien complicat la vida. Hi havia noms i cognoms, que en el llibre es guarda d'esmentar. En aquells moments, però, Gabrielsson no s'imaginava que els anys que li esperaven suposarien una lluita tan o més encesa que aquella.

Stieg no tenia testament

"No hi ha la més petita menció de la societat de la qual Stieg parlava"

Potser l'estil de vida de Larsson no era del tot saludable -moltes hores de feina, fast food , tabac i un excés de cafè-, però res no indicava que el cor li podia fallar. La parella havia formulat molts somnis que van quedar en no res. Però el pitjor de tot és que Stieg Larsson no va deixar cap testament que fes esment dels drets de la seva obra. Ni tan sols va arribar a fer les gestions per nomenar la seva companya copropietària dels royalties de Millennium , tal com havien parlat. La família de Larsson -el seu germà, Joakim, i el seu pare, Erland- va afanyar-se a iniciar processos per apoderar-se del llegat del difunt. Com que ell i Gabrielsson només eren una parella de fet, la llei no es va posar de part de la vídua. El 13 de gener del 2005, Gabrielsson va començar un diari -que, en part, ara publica- per narrar l'evolució del conflicte.

Expropiada per carta

"Una carta d'hisenda amb la menció: «Per a la seva informació»"

Cinc mesos després de la primera reunió legal, Eva Gabrielsson va rebre una carta que certificava que, un cop fet l'inventari de successió, Joakim i Erland havien comunicat a hisenda que tot els pertanyia, incloent la meitat del pis d'Estocolm. Les trucades d'amics van ploure per donar suport a la vídua, oferir-li avals i préstecs per poder tirar endavant. A través de la seva germana Britt, Gabrielsson va saber que ja feia temps que pare i fill tramaven quedar-s'ho tot.

Ull per ull, dent per dent

"Fer com deia l'Stieg: «Venjar-se o venjar els meus amics»"

A l'hora de carregar contra Joakim Larsson, Eva Gabrielsson no té pèls a la llengua. I no només en les pàgines del diari. Tot el llibre va ple de crítiques i comentaris amb segones. Segons Gabrielsson, la relació entre els germans era pràcticament nul·la. El seu cunyat només va visitar el pis en què vivia la parella dues vegades -la segona, Stieg ja era mort-. Gabrielsson explica que la disputa va sortir de la ment cobejosa de Joakim, i que el seu pare Erland el va deixar fer. En una ocasió, els Larsson van al·legar que si no cedien era perquè els feia por que Gabrielsson trobés un nou home i es dediqués a malbaratar el patrimoni. Per apaivagar el conflicte, Joakim va proposar que Gabrielsson es casés amb Erland, el seu sogre -va dir que "només seria un matrimoni de conveniència"-. El 23 d'agost, Eva Gabrielsson va escriure en el seu diari que, com solia dir Larsson, buscaria venjança.

El futur incert de la saga

"No puc distingir el que prové de l'Stieg i el que prové de mi"

Gabrielsson calcula que el seu home va enllestir unes 200 pàgines del quart volum de Millennium en un ordinador que ara està protegit per la llei. Assegura que se sent molt capaç de reescriure'l, i que si un altre ho intenta no se'n sortirà, perquè la saga està molt arrelada a la seva vida personal. L'únic problema és que no ha aconseguit el permís dels Larsson, encara ara propietaris dels drets. Fa un temps, Joakim va dir a Gabrielsson que si s'atrevia a publicar Millennium, Stieg i jo , aquesta autorització no arribaria mai.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT