Un xef a la cuina Del 'bestseller' català

BarcelonaPer Francesc Miralles, la literatura é s un ofici artesanal, com qualsevol altre. "El fet de fer un llibre no fa de mi algú més important que un sabater o un forner, però tampoc menys", etziba sense embuts, desafiant tot esnobisme. Es defineix com un pencaire que treballa a pic i pala per obtenir els millors resultats possibles -o, si més no, per decebre el mínim de gent-. La seva gran obsessió és aconseguir que el lector cedeixi a l'efecte del turning page , i que es deixi portar, de capítol en capítol, fins a treure l'entrellat de l'assumpte. Va començar a treballar en aquesta cantera amb El Quart Reich , la primera entrega de la sèrie del periodista-detectiu Leo Vidal. Un any després va publicar el segon volum, Profecia 2013 . Després de tres anys hibernant, Vidal torna a l'atac en una nova novel·la, El secret de Picasso , publicada per Edicions 62.

"Jo aspiro a fer una d'aquelles històries que es poden llegir en un viatge d'avió", argumenta Miralles. "La novel·la catalana té un gran problema, i és que és excessivament elitista. Sí que s'ha fet algun bon llibre comercial, en una línia més sociològica, però no és gaire comú que un autor busqui l'entreteniment de forma primordial". Francesc Miralles ha estat un dels pioners en la importació de la fórmula del bestseller ianqui. De fet, només de llegir el títol - El misteri de Picasso - ja hi ha una flaire coneguda que arriba a tocar del nas. "Dan Brown va canviar totalment la manera d'enfocar la literatura comercial arreu. Abans que El codi Da Vinci revolucionés el món editorial es tendia a la novel·la històrica amb molta documentació, en la línia Ken Follett. Brown aplica una fórmula ràpida, que barreja pinzellades d'història, cultura i petites curiositats". I, de la mateixa manera que el món sencer es va familiaritzar amb els misteris de La Gioconda , El Sant Sopar o el nombre pi, Leo Vidal s'escalda per desxifrar els secrets de l'adolescència de Pablo Picasso durant la seva estada a Horta de Sant Joan.

Fer de la necessitat virtut

L'inesgotable protagonista de Miralles és, com diu l'autor, "un heroi per necessitats econòmiques". El que Leo Vidal voldria realment és quedar-se a casa, prenent el te i llegint una bona novel·la. Però de la seva feina -corresponsal a Barcelona d'un diari americà- no n'obté uns honoraris gaire elevats. Per si fos poc té una filla, l'Íngrid, que s'alia amb els militants d'un grupet antisistema per fer reivindicacions violentes contra el capitalisme. I pagar una fiança no és a l'abast de qualsevol butxaca, així que no té més remei que posar-se en acció quan algú li planta un xec al davant, encara que això sempre auguri més d'un embolic.

Va bregar amb una lògia nazi en la primera de les aventures. En la segona, amb el somni d'una ment pertorbada amb visions apocalíptiques. I en aquest tercer, el gran misteri a desvelar se situa en els anys en què Picasso va abandonar la Llotja i va deixar de signar les seves obres com a Pablo Ruiz. Una època enigmàtica, que inclou una relació homoeròtica entre el malagueny i un pintor gitano, i una vida xamànica al fons d'una cova -aquí Miralles es descobreix devot de Pepe Rodríguez.

"Jo en el fons sóc com Leo Vidal. Treballo per diners, i si cal m'apunto a qualsevol cosa", conclou Francesc Miralles, que explica que, si tot va bé, aquesta és la coda de la sèrie; encara que això, venint d'ell, no vol dir res. "Quan vaig escriure Retrum també esperava matar-ho amb un sol llibre, però vaig rebre mig miler de cartes de lectors que em van convèncer perquè fes la segona entrega". La filosofia de Miralles no es presta a confusions: ell treballa per al lector. "Jo em trenco les banyes per arribar al públic; no per fer un exercici d'ego".