La dansa de Mal Pelo en estat pur
María Muñoz i Pep Ramis porten al Mercat de les Flors el seu nou espectacle, ‘El cinquè hivern’
BarcelonaMaría Muñoz, la meitat de la companyia Mal Pelo, diu que té la sensació que ella i el seu company Pep Ramis fan duets quan tenen “una necessitat de canvi i de marcar un punt d’inflexió, tant pel que fa al llenguatge com als interessos” que tenen. “Els fem servir com un laboratori i també ens acosten i ens donen intimitat, perquè a l’Animal a l’Esquena, el centre de creació que tenim a Celrà, sovint estem acompanyats de molta gent”, afegeix Muñoz sobre la intimitat buscada al seu nou treball, El cinquè hivern, que presenten aquest vespre i demà al Mercat de les Flors dins el festival Grec.
El duet anterior, He visto caballos, es remunta al 2008 i estava inspirat en el llibre de John Berger D’A a X. La relació de l’Aida i el Xavier del llibre de Berger estava marcada pel fet que ell era a la presó. Els dos personatges d’ El cinquè hivern també estan, d’alguna manera, atrapats. “Una de les idees de sortida és que som en un lloc indeterminat, que representem amb un espai blanc i amb un mur, i estem confinats. No sabem ben bé per què hi som. El que veiem és aquests dos personatges que es plantegen com esperen que passi un altre hivern, que és el que representa el pas del temps”, explica Ramis.
La referència al pas del temps pot fer pensar en el fet que la companyia va fer 25 anys l’any passat i que el seu llenguatge i els cossos de María Muñoz i Pep Ramis han madurat. “Un sempre s’acosta a una sèrie de temàtiques d’una manera molt visceral i natural, i queda clar que té relació amb el moment en què estem i de quina manera el cos és capaç de transmetre i d’acostar-se a temes que t’interessen”, diu Muñoz.
La col·laboració d’Erri de Luca
El cinquè hivern és la segona col·laboració de Mal Pelo amb l’escriptor napolità Erri de Luca, després de l’espectacle L’esperança de vida d’una llebre. “Al llarg de la nostra trajectòria ens hem trobat amb persones amb qui hem connectat en un sentit global. Aquestes troballes són meravelloses i importants perquè et marquen un punt d’inflexió en el pensament. Va passar amb John Berger, amb qui encara tenim relació; ha passat amb l’Erri, i també amb el músic Steve Noble. Hem tingut relacions molt fortes amb músics i escriptors, potser perquè el que hem fet sempre és un teixit fi molt lent entre els elements que són fonamentals per a nosaltres: el moviment, el gest del cos, el treball amb l’espai, la música i l’escriptura”, diu Muñoz. A més de De Luca, a El cinquè hivern hi col·laboren la cantant tunisiana Alia Sellami, el cantaor Niño de Elche i la músic Fanny Thollot.
“El text que acompanya l’espectacle ajuda a dibuixar situacions i paisatges i a plantejar preguntes entorn de la idea genèrica dels límits, de qui ets tu. També sobre el pas del temps: hi ha preguntes com «quina edat tens aquest hivern?»”, diu Ramis. “Una altra de les frases diu: «Ets jove d’una edat que ja no recordo». Amb els textos i les idees que vam parlar amb l’Erri hi havia la idea d’un espai que té uns límits i que, a més, experimenta uns canvis de compressió i eixamplament. La posada en escena és molt senzilla. Hi ha un fons blanc que es mou, però no ens interessa l’efecte escenogràfic sinó la sensació de compressió. A través d’aquests elements i de l’hivern que es repeteix, vas veient diferents estats d’aquestes dues persones i de la seva relació. A més, en alguns moments, fragmentàriament, sents la veu d’ella que reflexiona sobre el que està passant”, diu Muñoz.
L’espectacle es va estrenar al març a la Biennal de Dansa de la Vall del Marne i es podrà veure en la pròxima edició del festival Temporada Alta de Girona. “Un dels focus principals de treball ha sigut la destil·lació, deixar el treball tant com es pogués en les essències”, diu Ramis. “Ens vam adonar que en comptes de fer un exercici de transformació havíem de fer l’exercici de buidar, i hi ha una evocació al fet que a mesura que avança la vida necessites buidar”, explica Muñoz.
A més, els dos artistes també han pensat que El cinquè hivern creixi al llarg de les representacions. “Hi ha com una escriptura de partida, en què dónes visibilitat a tot un procés de treball en comú, i després n’hi ha una altra de més fina, que la fas amb el públic: et posa al davant de la intensitat del gest i de petits elements compositius que fan que la peça agafi un ritme interior, que jo crec que és el que ajuda a agafar l’espectador de la mà”, conclou Muñoz.
