Publicitat
Publicitat

ABANS D’ARA

Era la dansa més bella...

De Sempronio (Barcelona, 1908 - Sitges, 2006) a l’Avui (30-X-1995). Aquest vespre, a l’Institut d’Estudis Catalans, presenten el llibre La sardana a Barcelona, de Jesús Ventura, i un CD de la Banda Municipal.

La sardana és la dansa més bella. Tothom està d’acord amb el poeta. Així i tot, jo conec qui té dret a discrepar, a canviar el temps del verb, a substituir el present pel pretèrit. Aquest discrepant podria ser la noia que l’altra tarda vaig veure peregrinar d’una rotllana a l’altra demanant que la deixessin incorporar-s’hi. Suaument, posava la mà a l’espatlla d’algun dels balladors, però, aquest, com si sentís ploure. Al contrari, la lleu pressió d’aquella mà femenina, suplicant, diríem que contribuïa a tensar els braços dels balladors, a vigoritzar la mòbil rodona. Allò no era una sardana, sinó un búnquer, una impenetrable muralla humana. Davant del refús, la sol·licitant feia cap a un altre rotlle, amb idèntic i desencoratjador resultat. Fins que, desencisada, abandonà l’escenari de la ballada. Probablement, vaig pensar jo, es tracta de colles constituïdes, que, cultivant un determinat estil de ballar, no toleren intrusos. Però l’audició sardanística [...] no era cap concurs ni cap exhibició. Llavors? [...] D’un temps ençà, en les seccions sardanístiques dels periòdics detecto un cert pessimisme. [...] Afirmen que la joventut se’n desentén, atreta per una altra mena de balls. [...] A la sardana de sempre hom proposa administrar-li una dosi de novetat, consistent en punts, passes, salts, cabrioles, etcètera, considerats segurament de mal gust pels sardanistes clàssics, però qui sap si coincidents amb el tarannà, amb la moda actual. [...] Però la sardana és una altra cosa. Una altra i magnífica cosa, com tothom sap i tothom admira. I una de les seves màximes característiques, la seva essència, consisteix a ser una dansa oberta a tothom, [...] Resultaria lícit escriure que la Democràcia no ha trobat millor expressió vivent, plàstica, que el ball de la sardana. Enfilat en l’altisonància, proclamo que fins i tot fan sardana les estrelles de la bandera d’Europa. Inquietud tocant al futur de la sardana... Més aviat me la procura la visió d’aquella noia a la qual cap rotllana donà acollida. [...]

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT