La cara B del 24-M: llistes fantasma amb zero suports, punxada de C's al poble de Rivera i el cas del regidor amb un únic vot

BarcelonaDesprés de la sacsejada electoral d'ahir, s'enfilen unes setmanes per agafar perspectiva i analitzar els resultats. Agafar la lupa i veure què ha passat a les 947 realitats locals, diverses, de Catalunya. Si la lectura general és la ruptura, el gir a l'esquerra i l'auge del sobiranisme en el seu estat més social, la mirada minuciosa ofereix paradoxes que van des del desert de suports a les llistes fantasma del PP i el PSC fins a la punxada de C's al municipi que va veure néixer Albert Rivera, passant per la pèrdua de suport de la CUP a Arenys de Munt. Sense oblidar el triomf del polèmic alcalde popular de Pontons.

C's irromp amb força però no a la localitat on va viure Rivera

Una de les novetats d'aquestes eleccions és l'emergència de C's com una força municipalista. Fins ara, els d'Albert Rivera no tenien representació als ajuntaments i eren un partit circumscrit a la política nacional, al Parlament de Catalunya. Aquest 2015, però, els de la formació taronja han fet el salt, als municipis i a l'estat espanyol. Malgrat que no serà clau en molts dels municipis i comunitats autònomes –ni a l'Ajuntament ni a la Comunitat de Madrid és clau per a la governabilitat, ja que és quarta força– sí que s'ha fet lloc en bona part de les institucions d'Espanya.

Ara bé, a Albert Rivera no li han donat tant suport a la Garriga, al població on va viure de jove i durant els anys en què es va donar a conèixer com a polític. Allà el seu partit ha obtingut una minsa representació: 1 regidor, només 592 vots de 7.447 sufragis emesos. A més, en aquest municipi del Vallès Oriental ha triomfat el sobiranisme. CiU va guanyar amb 7 regidors seguida d'ERC (4), la CUP (2), Solidaritat Catalana per la Independència (1) i ICV-EUiA (1). Les altres forces representades són el PSC (1) i els d'Albert Rivera.

La CUP dobla resultats però baixa a Arenys de Munt

La CUP va ser una de les sorpreses de la nit. Malgrat que totes les enquestes assenyalaven un augment dels suports a la candidatura de l'esquerra independentista, van obtenir representació en feus tradicionalment socialistes de l'àrea metropolitana i van aconseguir ser la llista més votada a ciutats com Berga, que és capital de comarca.

A Mieres (Garrotxa), on ha governat CiU des del 1983, la CUP es va imposar a la federació nacionalista. Els cupaires també han superat CiU a Capellades i a Monistrol de Calders (Moianès). Han fet resultats històrics a Reus passant d'1 a 6 regidors i a Vic han irromput al consistori com a tercera força. Alhora, mantenen l'alcaldia a Navàs i també a Celrà (Gironès), i han estat la llista més votada a Ordis, Viladamat i Viladasens. L'esquerra independentista també ha guanyat les eleccions a Ripollet, amb el COP per Ripollet, que sent una força arrelada al municipi s'ha imposat al PSC –que tenia l'alcaldia.

Malgrat l'èxit, però, l'esquerra independentista no ha recuperat l'alcaldia d'Arenys de Munt, un dels seus feus històrics i on va néixer el moviment popular per a les consultes sobre la independència. Primer lloc on es va desafiar l'Estat. El carismàtic Josep Manel Ximenis no ha aconseguit recuperar la vara d'alcalde que ERC, CiU i el PSC li van arrabassar el 2013 amb una moció de censura. Els republicans han obtingut 6 regidors i els cupaires han empatat amb CiU a 3 regidors. El 2011 va obtenir el 25,5% dels suports mentre que aquest 24-M ha sumat el 19,69% dels suports.

El PSC i el PP: entre 0 i 10 vots a les llistes fantasma

Si en precampanya les llistes fantasma van ser un dels punts polèmics, ara és l'hora de comprovar els vots que han obtingut aquestes candidatures al territori. El PP i el PSC van situar-se al bell mig de l'enrenou. Aquesta era una pràctica habitual dels populars que, en aquests comicis, també l'ha aplicat el PSC, en molts indrets sota la marca blanca Candidatura de Progrés (en més d'un centenar en els pobles més petits). Tot i això, però, van presentar 528 llistes, 200 menys que l'any 2011 –en un 56% dels municipis–. Un dels casos més flagrants va ser Omellons (Garrigues), on la candidatura estava encapçalada pel diputat del Congrés dels Diputats Joan Canongia: "Jo només sé que, a Omellons, fan un bon vi i un millor oli", va dir. Ahir el van votar quatre ciutadans.

Hi ha casos en què els candidats, a banda de no residir al territori, tenen càrrecs de rellevància dins el partit. És el cas d'Antoni Estopà, que, sent primer secretari de Ciutat Vella a Barcelona, es presentava com a cap de llista a Ivorra (Segarra), on ha tret dos vots. En aquest municipi també es presentava el PP i no l'ha votat ningú. També Carlos Hornero Sánchez, primer secretari de les Corts de Barcelona, encapçalava la Candidatura de Progrés de Castellar de la Ribera (Solsonès), on ha obtingut zero suports.

Un altre cas cridaner és el suport obtingut per la secretària de participació i qualitat democràtica del PSC i responsable de l'oficina del Parlament Europeu del PSC a Barcelona, Aroa Arauzo, que es presentava de cap de llista d'Ogassa (Ripollès) i no ha obtingut cap vot.

El PP, que va presentar 525 llistes (per darrere del PSC), oferia papereta a col·legis electorals de molts municipis en què no coneixien els líders de les llistes. És el cas de Vallcebre, en què els populars van rebre un vot; Viver i Serrateix (un vot); Saldes (zero vots); l'Espunyola (zero vots); Alpens (zero vots); Rosselló (zero vots), o la Nou del Berguedà (zero vots).

Un dels casos sonats de la precampanya va ser Sant Joan de les Abadesses, en què el PP va presentar una llista folrada de personatges de l'entorn de Getafe. En aquesta localitat ahir van votar el PP 29 ciutadans d'un total de 2.019 que van participar en els comicis.

El PP treu 1 regidor amb un vot a Sant Jaume de Frontanyà

Als populars no totes les llistes fantasma els han sortit malament. Al municipi més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), de 24 habitants, el PP ha aconseguit un regidor amb tan sols un vot. L'alcaldia se la va fer ERC amb 12 suports.

El polèmic Lluís Caldentey resisteix

A l'altra extrem de Catalunya, a Pontons (Alt Penedès), el PP també ha revalidat la seva històrica alcaldia. En aquesta localitat, de menys de 500 habitants, els populars governen des de fa més de 16 anys. L'alcalde és el polèmic Lluís Caldentey, que va prohibir la consulta independentista el 9 de novembre i que també és conegut pels seus posicionaments homòfobs. L'any 2005 va titllar de persones "tarades" els homosexuals.

Una moneda a l'aire pot decidir qui serà alcalde de Els Hostalets de Pierola

Si hi ha empat tècnic entre dues candidatures, la Llei Orgànica de Règim Electoral General (art. 163.1) atorga a l'atzar la potestat de decidir qui ha de ser alcalde o alcaldessa. I així serà, amb tota probabilitat, a Els Hostalets de Pierola (Anoia).

En aquest municipi ERC i PSC sempre han estat frec a frec, però "mai" fins al punt de jugar-se la victòria a un vot, apunten fonts de la candidatura socialista del municipi.

La nit va acabar amb la victòria dels republicans, per un vot, però pot ser que el resultat definitiu sigui un empat tècnic. Als socialistes se'ls va impugnar un vot per correu perquè la targeta censal i el vot anaven en el mateix sobre —la legislació electoral disposa que per ser vàlid ha d'estar en sobres separats. El PSC ho portarà a la Junta Electoral i segons assenyalen fonts locals poden guanyar el recurs d'acord amb els precedents.

Si s'acaba donant la raó al PSC hi haurà empat tècnic i el proper batlle del poble s'escollirà a sorts: una moneda a l'aire decidirà qui serà l'alcalde que dirigirà el consistori.

A cara o creu també es triarà l'alcaldia de Albáñez (Almeria), ja que PSOE i l'Agrupación Independiente de Albáñez (AIpAL) han empatat en vots. En aquest cas, també serà la sort que decidirà el futur de l'ajuntament.

El PSC puja a Ulldecona malgrat el 'Castor'

Els socialistes estant en hores baixes però no a tot arreu. El PSC ha pujat a Ulldecona, feu d'una de les diputades crítiques, juntament amb Marina Geli i Joan Ignasi Elena en el seu moment, Núria Ventura. Aquesta diputada, que va protagonitzar l'estira-i-arronsa amb la direcció del PSC en la definició de la consulta del 9 de novembre, s'ha presentat aquest 24-M a Ulldecona sota una marca blanca socialista. Vinculada encara amb el partit, ha revalidat l'alcaldia. I ho ha fet augmentant els seus suports. Del 27,98 al 33,57% dels vots.

La ciutadania ha fet confiança a Ventura tot i que en el seu moment no va mantenir un paper actiu en contra del 'Castor' —una oposició que si que ha manifestat després dels terratrèmols a les Terres de l'Ebre. L'engegada del projecte va coincidir amb l'hegemonia socialista a Catalunya i a Espanya. El govern de Jose Luis Rodriguez Zapatero va autoritzar-lo quan pilotava La Moncloa.

L'anomalia en el comportament de l'electorat d'Ulldecona no acaba aquí. Si arreu de Catalunya ha pujat la participació, l'afluència a les urnes ha estat menor que en la resta de localitats. De 71,86% el 2011 al 67,38% aquest 24-M.

El vot en blanc guanya a Castellar de la Ribera

A Castellar de la Ribera (Solsonès) els electors van decidir que la seva opció preferida era el vot en blanc. Concretament, van triar aquesta opció un 36,61% dels electors, gairebé un punt més que la força més votada, CiU.

D'aquesta manera, aquest petit municipi solsoní ha reflectit a les urnes el seu escepticisme respecte els candidats que es presentaven, ja que cap ciutadà s'ha quedat a casa: la participació va ser del 100%.

Castellar de la Ribera, de 157 habitants, és una víctima més de les llistes fantasma, ja que PP i PSC s'hi van presentar amb candidatures que no estaven vinculades al poble. Els socialistes, sota la marca Candidatura de Progrés, van presentar com a cap de llista Carlos Hornero Sánchez, primer secretari de les Corts a Barcelona. Ningú el va votar.

En el cas dels populars, només una persona els va donar el seu vot.

Alcaldes històrics

L'onada de canvis no ha arribat a quatre municipis, que han escollit el mateix alcalde ininterrompudament des dels anys 80. Es tracta de Pere Moradell del PSC, a Torroella de Fluvià (Alt Empordà); Ramon Pintó de CiU a Granyanella (Segarra); Valentí Riera de CiU, a Aguilar de Segarra (Bages); i Josep Vilà d'una plataforma d'Independents a Fogars de la Selva (la Selva). En aquesta llista s'hi podria haver afegit el ja desaparegut Daniel Górriz de Prullans (Cerdanya) però va morir dies abans de les eleccions.