Publicitat
Publicitat

DIETARI VV

27 de desembre: 'Aplaudeixen el rei per la defensa de la unitat espanyola com a suma de diferències'

Molt bé. Jo també ho aplaudiria, si m’ho cregués. En un d’aquests aplaudiments cortesans al discurs reial, un comentarista madrileny l’equipara amb el que va ser un lema dels Estats Units: E pluribus unum. A partir de molts, un. Molts de diferents decideixen anar junts, perquè units seran més forts. Figura que això és el que va dir el rei Felip VI. Però, esclar, si el relat fos aquest, tindria conseqüències. Primer, si estar junts és una decisió de diversos que ja existien, tal com cadascú decideix participar en la unió quan pensa que pot ser-li favorable, pot decidir deixar-hi de participar si no li va bé. Si Espanya fos uns de diferents que pacten anar junts perquè a tots els anirà millor (s’entén que mantenint cadascú la seva pròpia personalitat i no veient-se obligat a assumir la d’un altre), tant dret tens a entrar-hi com a sortir-ne. Per la porta del lema americà, si el rei volia dir això, es cola el dret a decidir. El mateix comentarista que equipara el lema dels Estats Units amb la frase del rei se n’adona i acaba escrivint que aquí, “ a diferencia de los Estados Unidos, y parafraseando a San Juan, «en el principio era España» ”. Ah! Així sí! Entesos.

Més continguts de