25/12: El Nadal de la fe i el de la tradició no són gaire diferents

Les religions han generat al llarg dels segles manifestacions culturals que neixen de la fe, que no haurien nascut sense ella, que es configuren i adquireixen el seu primer sentit en la vivència religiosa. Però a partir d’un cert moment, aquestes manifestacions culturals adquireixen una plena autonomia, fins al punt que es poden viure en plenitud sense aquella primera fe de la qual van néixer (des de cap fe o des d’una altra). Pots escoltar una composició religiosa de Bach o emocionar-te en una catedral gòtica (o en una ermita romàntica) sense creure, o creient en una altra cosa diferent. Certament, si a més participes de la fe d’on va néixer, hi ha una vivència i un sentit afegit. Però no és un monopoli dels creients, no és imprescindible la fe (o aquesta fe) per participar-hi amb entusiasme. És el que passa amb Nadal. És una celebració religiosa, però també una celebració tradicional, que cohesiona una societat que necessita compartir coses bàsiques. Els creients la poden viure amb un plus de sentit. Però els no creients la podem viure també plenament. I si volem podem fer un pessebre, cantar una nadala o fer una sopa de galets. Sense cap mania ni cap reserva. També és nostra.