Les deu mil sorpreses de Hong Kong

Havia estat a Hong Kong anys enrere en una visita molt curta, però no va ser fins que hi vaig viure un parell de mesos, la tardor del 2010, que em vaig adonar de fins a quin punt era una metròpoli interessant. I és que, com em deia un amic xinès, “Hong Kong és la ciutat de les deu mil sorpreses… Sempre que li concedeixis el temps necessari”. La primera vegada que hi vaig estar em vaig limitar a fer de guiri, és a dir, a pujar al pic Victòria, a viatjar en tramvia i a passejar pels barris de Central i Kowloon. Però quan hi vaig anar a viure, convidat per una universitat per fer un curs de cultura mediterrània, la ciutat em va oferir molt més. Conscient que no puc ser exhaustiu, passo a llistar algunes coses que em van cridar l’atenció.

Aberdeen : Barri de l’illa de Hong Kong amb gratacels pantalla arran de mar. No hi falta el forat al mig que aconsella el feng shui, perquè “els dracs puguin acostar-se al mar”. Té cases flotants amb restaurants com el gegant Jumbo Kingdom.

Chungking Mansions: Edifici degradat del principal carrer de Kowloon, Nathan Road. És ple de pensions de turistes de motxilla i restaurants barats. Un pedaç del Tercer Món en ple centre.

Hipòdrom de Happy Valley: Un hipòdrom al cor de la ciutat. Val la pena anar a les curses nocturnes, en què milers de hongkonguesos es deixen veure i aposten grans quantitats.

‘In the mood for love’: Pel·lícula de Wong Kar-wai, ambientada en el Hong Kong dels anys 60, que va ser guardonada el 2000 amb la Palma d’Or del Festival de Canes. A The Goldfinch Restaurant, al barri de Causeway Bay, s’hi van filmar algunes escenes.

Lamma: Illa de Hong Kong situada a mitja hora en ferri de Central. Les cases són baixes i no hi ha cotxes. Un món alternatiu ben a prop del centre.

Lantau: L’illa més gran de Hong Kong. Hi ha l’aeroport internacional, poblets de pescadors on es menja bé, boscos, un telecabina i el monestir de Po Lin, amb el Buda assegut més gran del món.

Menjar: A Hong Kong es pot menjar per un dòlar en una paradeta de carrer i a preus astronòmics en molts restaurants d’alt nivell. El més sorprenent per a mi és el Tim Ho Wun, una taverna del barri de Mong Kok fundada per un xef que va desertar de l’hotel Four Seasons per fer una aposta popular.

Nous territoris: Territoris afegits a l’illa de Hong Kong i a la península de Kowloon el 1898. El Regne Unit els va llogar a la Xina per un període de 99 anys. Ocupen un 86% de la regió de Hong Kong i són plens de blocs de pisos en plena natura.

Rolls Royce i poesia: Al Club de Corresponsals de Premsa, al barri de Central, vaig conèixer David McKirdy, un simpàtic poeta escocès que viu des dels 4 anys a Hong Kong. Parla cantonès i treballa de mecànic dels Rolls Royce de l’Hotel Peninsula, el més prestigiós de la ciutat. “El que m’agrada de Hong Kong -em va dir-és que aquí pots ser poeta i mecànic alhora. A la Gran Bretanya seria impensable”.

Stanley: Barri situat a la mateixa illa de Hong Kong, a l’altra banda del pic Victòria. Mercat popular i bones platges.

Star Ferr: Companyia de ferris històrica, fundada el 1898, que uneix l’illa de Hong Kong amb la península de Kowloon. Transporta setanta mil passatgers diaris i ofereix una manera barata de fer un circuit turístic pel port.

Suzie Wong : Protagonista de la novel·la del 1957 de l’anglès Richard Mason. Se’n va fer una pel·lícula d’èxit el 1960. La Suzie és una prostituta xinesa de bon cor que té una història d’amor amb un pintor anglès. A l’hotel Luk Kwok, al barri de Wan Chai, hi ha una vitrina que recorda el personatge.