Com cada dilluns, el patriarca Feliu Pocapena es va trobar una sorpresa en obrir la nevera de la seva residència d’estiu a l’Empordà. Aquesta vegada no hi havia formigues, ni polítics, ni qualsevol altra forma de vida inarticulada, sinó tres homes ben vestits amb un paper a les mans que era un manifest. En un primer moment va pensar que es tractava de Boadella, Vargas Llosa i Pérez-Reverte, però es va adonar de seguida que parlaven en català.
-Venim a conversar amb tu, patriarca Feliu Pocapena -va dir el més rabassut, que feia l’aspecte de ser el que manava.
-Sortiu del calaix de la fruita i poseu-vos còmodes -va respondre l’amo de la casa, obsequiós. Sobretot, perquè tenia entès que tenir oberta la porta de la nevera durant massa estona feia disparar el consum elèctric. Si havia de xerrar amb aquells homes, que fos a fora del seu frigorífic.
Els tres van assentir i al patriarca Feliu Pocapena se li va fer estrany que tres homes tan corpulents, amb corbata i sabates d’Hermès, haguessin trobat la manera de fer-se lloc entre els kiwis i els mangos. De tota manera els va oferir una consumició o alguna cosa de picar, que el rabassut va refusar enèrgicament.
-No hem vingut a fer amistat amb vostè, patriarca Pocapena.
-I doncs?
-Ho sabem tot.
Van sortir al pati, es van asseure al pedrís que havia construït algun Pocapena remot i van mostrar les seves credencials. Efectivament, aquell trio extravagant ho sabia tot sobre els dos-cents cinquanta mil euros que Feliu Pocapena tenia dipositats en una sicav subscrita per vells polítics com ell mateix.
-Com ho heu sabut?
-Això a tu no t’importa, patriarca Feliu Pocapena. També tenim comprovants del milió que la teva esposa guarda a la Banca Vaticana.
Al patriarca Pocapena se li van dilatar les pupil·les.
-La meva dona té un milió i no me n’ha dit res? -gairebé no va tartamudejar en dir-ho.
-Ara no tenim temps de discutir qüestions privades -va replicar el rabassut-. Els vostres guanys són clarament excessius i hem vingut a demanar-te que ens donis la part que ens toca.
-La part que us toca, de què? -Feliu Pocapena va obrir molt els ulls.
-Home, de la vostra fortuna. La farem servir per construir un país lliure, igualitari i ple d’alegria.
-I si m’hi nego? -es va inflamar momentàniament el patriarca Feliu Pocapena.
-Si t’hi negues,t’hauràs d’atendre a les conseqüències -va respondre el rabassut, triomfal-. Tens un deure amb Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
-Però si jo no he sigut mai independentista, ni res d’això -va quequejar el patriarca Pocapena, atabalat.
-Raó de més -va somriure el rabassut, mentre s’abaixava les ulleres de sol fins a la punta del nas.
