AVUI TOTS SOM ACTORS i sabem que hi ha moltes mirades pendents. De quants som però també de quina cara fem. És la tercera Diada consecutiva que fa història, i venim de dues anteriors impecables. ¿Ha canviat alguna cosa? Moltes. Però convé recordar què ens ha agradat de les Diades anteriors. Per què ens hem agradat. Jo no en tinc cap dubte, que aquest moviment és irreversible perquè és transversal, alegre i positiu. I aquest to no és fàcil d’obtenir ni és fàcil de mantenir. És un actiu del procés, un dels principals. És el que no tothom entén o vol entendre, crida l’atenció i contradiu teories conspiratòries de tota mena. Parlem sovint d’alguns trets del nostre caràcter com a poble que dificulten unitats, però en dies assenyalats com avui em ve de gust remarcar les bondats d’aquest esperit tan ingenu i combatiu que obté coses que els cínics donen per impossibles. S’han anat passant pantalles amb aquest esperit mental, aquesta via, i com més voluntat de crispar l’ambient hi hagi més eficient serà la calma. I que ningú ho confongui amb manca de coratge o determinació. Que més de mig milió de persones s’inscriguin per fer un mosaic és tan meritori com que s’aconseguís organitzar la cadena humana ara fa un any. Qui vol viure del tòpic que som de fer soroll de tant en tant però ens falta constància o determinació, ja té tres Diades històriques consecutives contradient-lo. I els fins analistes de l’actualitat experts a preveure que tot es desinfla toparan un cop més amb una realitat entestada a dur-los la contrària. En tot això pensaré aquesta tarda i pensar-hi farà que el somriure em surti de forma ben natural i espontània. El somriure de qui vol vèncer convencent.
