S’està convertint pràcticament en secció fixa als diaris de l’anomenat statu quo : la clatellada diària a Podem. Diaris de dretes i d’esquerres s’agermanen -sobretot a Madrid- en l’enderroc editorial d’una formació que veuen com a contrària a la seva ideologia (o als seus interessos, depèn). El País es posa críptic aquest dimarts i titula “Cercles que creixen sobre emocions”, una frase gasosa que més aviat sembla el títol de la pròxima novel·la d’Albert Espinosa. El subtítol aclareix (però només una mica): “Podem s’expandeix de forma etèria per Espanya, sense estructura, ni líders, ni seus”. No obri la finestra, li podria entrar una mica de Podem al living room. També El Mundo alimenta aquesta idea del Big Bang imparable (i insaciable): “«Caldrà més que una majoria simple». Podem creu que no n’hi ha prou a ser primera força per aplicar el canvi”. L’ Abc els acusava de traïdors (“Podem no pagarà ja 600 euros al mes als ciutadans”) i La Razón de covards (“Podem amaga Iglesias i Errejón per no desgastar-los”). I apa, fins demà, que serà un altre dia.
L’auge de Podem té un interès afegit per a aquells que ens dediquem a analitzar cap on va aquest món foll dels mitjans. Perquè la seva ascensió s’està produint enmig d’una paradoxa: les televisions adoren el seu líder, Pablo Iglesias, i han contribuït a entronitzar-lo, mentre que els diaris desacrediten, dia sí, dia també, aquesta formació populista i (nominalment) antiestablishment. Els resultats de les enquestes deixen clar qui guanya, de moment, aquesta batalla de la influència mediàtica. Però serà amb unes eleccions de debò que es veurà fins a quin punt es tracta d’un suflé que els diaris hauran contribuït a fer baixar.
