Durant 25 anys, un grup de macacos rhesus inclosos en un estudi van tenir l'alimentació fortament restringida: estaven prims i tenien gana. El pes dels mascles era tan baix que en homes d'1,80 metres hauria equivalgut a un pes d'entre 53,5 i 59 quilos. L'esperança era que si els micos tenien més bona salut i vivien més temps menjant menys, això podria signficar que els seus cosins evolutius també. Alguns científics, anticipant aquests beneficis, van començar a restringir durament la seva pròpia dieta.
Els resultats -llargament esperats- d'aquesta important investigació que va començar l'any 1987 finalment han sortit. I no sustenten la defensa de les restriccions calòriques anticipada pels entusiastes. Ha resultat que els micos més prims no han viscut més temps que els que tenien un pes més normal.
Els resultats d'algunes proves de laboratori sí que mostren alguna millora, però només amb micos que es van posar a dieta quan ja eren vells. Les causes de mort -càncer i malalties cardíaques- han estat les mateixes en tots dos grups de micos, els infraalimentats i els alimentats amb normalitat. Les proves mèdiques indiquen nivells més baixos de colesterol i de sucre a la sang en els micos mascle que van començar a ingerir el 30% menys de calories quan ja eren vells, però no en les femelles. Els mascles i les femelles que es van posar a dieta sent vells tenien nivells més baixos de triglicèrids, que estan vinculats al risc de patir malalties cardíaques. Els micos posats a dieta quan eren joves o de mitjana edat no obtenien els mateixos beneficis, tot i que tenien menys incidència de càncer. Amb tot, el resultat final va ser que els micos que mengen menys no viuen més temps que els micos que mengen amb normalitat.
Decepció
Rafael de Cabo, autor principal de l'estudi sobre la dieta -publicat el 27 d'agost a l'edició online de la revista Nature- , diu que va quedar sorprès i decebut pel fet que els micos infraalimentats no visquessin més temps. Com molts altres investigadors de l'envelliment, esperava un resultat semblant al d'un estudi del 2009 de la Universitat de Wisconsin que concloïa que les restriccions calòriques allarguen la vida.
Però hi havia un dubte sobre aquest estudi del 2009: els autors no van considerar com a dades experimentals vàlides la meitat de les morts dels micos estudiats, amb l'argument que no tenien res a veure amb l'envelliment. Si haguessin considerat totes les morts, la investigació de Wisconsin tampoc no hauria enregistrat un allargament de la vida. "Això mostra la importància de fer diverses versions dels experiments científics", diu Steven Austad, director interí del l'Institut Barshop d'Investigacions sobre Longevitat i Envelliment de la Universitat del Centre d'Estudis de la Salut de Texas, a San Antonio. Austad, que no ha estat involucrat en cap dels dos experiments, diu que l'estudi de la Universitat de Wisconsin "no era tan concloent com es va voler fer veure" i que el nou estudi fa que encara es posi més en qüestió la creença que la restricció calòrica allarga la vida.
Malgrat tot, hi ha investigadors que segueixen creient en l'efecte positiu de la restricció calòrica, i una de les autores de l'estudi nou, Julie A. Mattison, diu que encara pot ser que es provi algun benefici. L'estudi continuarà fins que els micos més joves tinguin 22 anys. Mentre que les dades pràcticament descarten la idea que una dieta baixa en calories allarga la duració mitjana de la vida, encara és possible que l'estudi mostri que la dieta allarga la duració màxima de la vida de l'animal. D'altra banda, altres investigadors diuen que l'estudi de Wisconsin fa que no vulguin abandonar del tot la idea que una dieta baixa en calories allarga la vida. "Jo no ho deixaria estar tot pels resultats d'un estudi, quan hi ha un altre estudi similar que mostra un allargament de la vida", diu Eric Ravussin, director del centre de recerca sobre l'obesitat del Centre de Recerca Biomèdica Pennington de Louisiana. "Jo encara apostaria per un allargament de la vida".
La idea que una dieta baixa en calories pot allargar la vida va sorgir durant els anys trenta amb l'estudi de rates de laboratori, però va ser als anys vuitanta quan la teoria va agafar volada. Els científics van informar que menjar menys volia dir viure més en espècies tan diverses com els llevats, les mosques, els cucs i els ratolins. I, si més no en els ratolins, una dieta baixa en calories vol dir també menys càncer. No se sabia si el resultat seria vàlid per als humans, i ningú esperava que aquest estudi es pogués fer mai. Es trigaria molts anys a obtenir la resposta, i a més seria molt costós i difícil trobar persones a qui assignar de manera aleatòria si els correspon passar gana o no.
Els investigadors van concloure que la millor manera de provar la hipòtesi seria fer l'experiment amb micos, encara que comportava que el seguiment dels animals havia de durar decennis. I això és el que es va fer a la Universitat de Wisconsin i a l'Institut Nacional de Recerca sobre l'Envelliment (National Institute on Aging). Era un esforç de gran abast. A l'Institut Nacional de Recerca sobre l'Envelliment hi havia 121 micos, 49 dels quals encara viuen a les instal·lacions de l'Institut a Poolesville (Maryland).
Els que van ser sotmesos a una dieta baixa en calories no mostraven signes de fam en el seu comportament, diu De Cabo. Per exemple, no devoraven àvidament els aliments, sinó que menjaven a la mateixa velocitat que els animals de control, tot i que les calories els havien estat retallades un 30%. Mentre es duia a terme l'experiment, alguns humans entusiastes també van decidir començar a menjar molt menys.
Durant aquells mateixos anys, però, els estudis en ratolins començaven a indicar que potser no hi havia una resposta previsible a la dieta baixa en calories. Els ratolins d'origen salvatge -no nascuts i criats al laboratori- no vivien més amb dietes baixes en calories. I el 2009 es va observar en un grup de 41 races consanguínies de ratolins de laboratori que un terç, si fa no fa, no mostraven cap resposta a les dietes. Dels que sí que mostraven resposta, n'hi va haver més que van veure escurçades les seves vides quan els donaven menys aliment.
La resposta a aquest estudi va ser "una incredulitat absoluta", diu Austad. "Tot i que els autors de l'estudi eren respectats estudiosos dels efectes de la restricció de calories, es va dir que el resultat no era significatiu, que hi havia alguna cosa rara en el ratolí". Ara, amb el nou estudi, els investigadors es demanen per què l'estudi de la Universitat de Wisconsin va detectar un efecte en la durada de la vida i l'estudi de l'Institut Nacional de Recerca sobre l'Envelliment no.
Hi ha hagut certes diferències entre els dos experiments i n'hi ha que les han assenyalat com a explicació possible d'aquesta divergència. Els aliments subministrats als micos de l'experiment de Wisconsin eren diferents dels de l'Institut de Recerca sobre l'Envelliment. Als de la Universitat de Wisconsin els permetien menjar tant com volien i estaven més grassos que els de l'Institut de Recerca sobre l'Envelliment, que eren alimentats en quantitats que es consideraven suficients per mantenir un pes saludable, però sense deixar que mengessin sense restriccions. Els animals de Wisconsin eren originaris de l'Índia, i els de l'Institut de Recerca sobre l'Envelliment eren de l'Índia i de la Xina i, per tant, amb més diversitat genètica.
De Cabo, que considera que ell mateix té sobrepès, adverteix que les persones que vulguin fer una dieta baixa en calories haurien de consultar primer el metge. Si poden seguir aquesta dieta, creu que milloraran la salut, però no està segur que visquin més anys. Alguns dietistes encara confien en les dietes baixes en calories. Richard Weindruch, un dels responsables de l'estudi de Wisconsin, diu que és "un romàntic impenitent de la restricció calòrica", però afirma que ell no se'n surt gaire bé restringint el seu propi consum de calories. Diu que hauria de posar-s'hi amb més determinació, ja que només té 62 anys.
Mark Mattson, cap del laboratori de neurociències de l'Institut de Recerca sobre l'Envelliment -i que no ha format part de l'equip que ha estudiat els micos-, creu que hi ha avantatges en la restricció calòrica. Pot ser bo per al cervell, diu. A més pot millorar la salut i probablement pot fer que visquin més anys. Mattson fa 1,75 i pesa 59 quilos. Durant la setmana prescindeix de l'esmorzar i del dinar, i els caps de setmana, de l'esmorzar. "Passo una mica de gana", reconeix. "Però creiem que això, de fet, és bo".
