Quan tu ets un partit polític i després d’un fracàs electoral et presentes a la societat dient que ets una cosa nova, has de ser una cosa nova. No n’hi ha prou agafant una carpeta i imprimint la paraula “nou” a sobre de les teves sigles. Hi ha furóncols que no s’eliminen amb una cremeta sinó que necessiten bisturí i hospitalització. Quan tu fas una campanya d’imatge venent que faràs unes primàries obertes a la ciutadania no pots organitzar un nyap ridícul que, a més, posa en entredit la posició futura del candidat a qui vols entronitzar. Ah, i si ho fas, l’endemà no pots negar la tupinada i acusar de racista qui la denuncia. Quan tu justifiques ignorar, menysprear i apartar la dissidència amb l’argument que tens la majoria a la direcció política que t’ha elegit, justament, perquè els mantinguis a les cadires, és que has perdut el control de la situació. I, encara pitjor, has perdut la capacitat de convèncer i de liderar. Quan tu (presumptament) pateixes un incident a la porta d’una catedral i primer dónes unes explicacions inversemblants, després dissimules i, finalment, fas veure que negues la teva primera explicació, però sense acabar de fer-ho, és que renuncies a tenir qualsevol mena de credibilitat. Quan tu pateixes una derrota inqüestionable i, en comptes de fer autocrítica, l’únic debat intern que endegues és com no assumir la desfeta i com conservar la cadira, és que vius fora del món.
Per tant, la decisió que va prendre ahir Pere Navarro no podia ser cap altra. Ara, però, la pregunta és: marxa només ell o també ho faran els responsables a l’ombra del desgavell?
