Mentre el patriarca Feliu Pocapena conspirava a la cuina amb el fals guru Artemi, la matriarca Núria Pocapena havia organitzat vora la piscina un conclave de les dones de la família, és a dir: ella mateixa, la seva filla Marta i l’àvia Mercè. Només hi era absent, com sempre, la filla Fàtima, que era la rara i mai havia suportat aquella mena de reunions.
-Filla, iaia -va començar Núria Pocapena, amb expressió compungida-. Us volia comentar que em preocupen el Feliu i l’Elies.
-I això, mama? -va preguntar la filla Marta, sense abandonar el ganxet crafty que tenia entre mans. Les noies de NPA (Nosaltres Pixem Assegudes), començant per ella mateixa, s’havien convençut, escoltant El matí de Catalunya Ràdio de Marc Garriga, que el do it yourself era un camí de futur.
-De cop i volta s’han tornat amables -va contestar la matriarca-. Sempre han estat dos pallussos perfectes, i ara de sobte es desfan en atencions. No ho heu notat?
-Jo sí -va intervenir l’àvia Mercè Pocapena, servint-se una altra copa de ginebra-. I també se n’ha adonat l’Eudald.
-Àvia -va dir la matriarca Núria-, de veritat creu que hi parla, vostè, amb el seu marit? Que no recorda que fa setanta-sis anys que és mort?
-Sempre va ser molt obstinat -es va limitar a respondre l’anciana, assaborint la copa.
-Com tots els homes, el papa i l’Elies són víctimes de la seva pròpia testosterona -va aportar la Marta, amb el seu millor to hipster -. Potser podríem començar amb ells la campanya de castracions químiques voluntàries que volem promoure des de l’NPA. Al començament els homes faran mala cara, però els farem un favor. Recordeu el nostre eslògan: “Allibera’t de la testosterona”.
-Nena -la va interpel·lar l’àvia Mercè-. I si capeu tots els homes, com ha de continuar el món?
-No seran tots, només els que s’hi ofereixin amablement -va sil·labejar la Marta, amb un somriure sàdic-. A més, per a alguna cosa existeixen els bancs de semen i els laboratoris de genètica. Si no és per obrir cafeteres italianes, per a què serveix un home? I a més, ja fa temps que tenim les Nespresso.
-Quines bajanades -va esbufegar l’àvia-. Jo sóc partidària de la inseminació tradicional, la de tota la vida.
-Doncs jo ja me n’he fet un fart -va respondre la néta-. Sis matrimonis i cap d’aquells capsdefava va ser bo per fer-me un fill. Què et sembla?
-Ja ho diuen a la ràdio, que la qualitat de l’esperma ha baixat molt -va reflexionar la iaia.
-No divaguem més -les va tallar la matriarca Núria Pocapena-. D’aquí sis dies és l’aniversari del Feliu. Organitzarem una festa sorpresa, a veure si amb aquesta excusa podem esbrinar alguna cosa.
