Despeses o retribucions: cinc claus sobre l'ús de les targetes opaques
El fiscalista Jordi Guarch, de Roca Junyent, explica què fa únic l'escàndol a Caja Madrid - Bankia
Barcelona1. Són il·legals, aquestes targetes?
Jordi Guarch, fiscalista de Roca Junyent, explica que no ho són. "Normalment és un vehicle per pagar les despeses que l'empresa té controlades", diu, en referència a "benzina, peatges, bitllets, restaurants...". En aquests casos la utilització d'aquestes targetes de crèdit és normal. "El problema", afegeix Guarch, "arriba quan no es declaren enlloc aquestes despeses, ni en la retribució ni enlloc".
2. Què fa anormal aquest cas?
El més cridaner del cas és el fet que molts dels beneficiaris de les targetes opaques de Caja Madrid i després de Bankia les fessin servir per treure diners als caixers. "Això és absolutament atípic: la targeta de crèdit de les empreses serveix per fer despeses de feina, no per treure diners en efectiu", explica Guarch. "Un cas així no me l'havia trobat mai". Segons aquest expert, quan les targetes serveixen per pagar despeses personals, aleshores es pot parlar d'una "retribució claríssima, descarada". Per Guarch, "el que s'ha de retribuir hauria d'anar a la nòmina".
3. S'haurien de declarar aquestes despeses?
Sí. L'empresa ho hauria de retenir i cada tinent de la targeta ho hauria de declarar. "Per la naturalesa del cas, parlem d'una retribució dinerària, és com si rebessin diners", assegura Guarch.
4. Qui autoritza l'ús de les targetes?
Ho autoritza qui té poders per fer-ho en cada empresa. Normalment, "algú que està per sobre del beneficiari", apunta Guarch. El cas de Caja Madrid - Bankia també és peculiar en aquest sentit: "Per autoritzar els consellers hauria d'haver estat el mateix consell, perquè per sobre només hi havia l'assemblea".
5. Es controla molt des de les empreses?
El control sobre aquest tipus de targetes és normalment "molt exhaustiu". Durant els anys del creixement econòmic de principis d'aquest segle moltes empreses donaven targetes de crèdit als seus directius perquè es paguessin les despeses, però amb la crisi la pràctica gairebé va desaparèixer. "Avui està molt, molt controlat. Sobretot es controla el concepte de la despesa", exposa Guarch. Habitualment aquest control és mensual.
