Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

El president del BCE obre l'aixeta als bancs i diu que no hi ha risc d'inflació a cap país de l'eurozona

Draghi calma i dóna esperances als inversors

Mario Draghi va confirmar ahir que els bancs centrals estan preparats per injectar diners en vista del pànic en les eleccions gregues de demà i va destacar que no hi ha problemes d'inflació a l'eurozona.

Són hores en què s'acumulen tots els neguits. Grècia vota demà un nou Parlament i indirectament també la seva permanència a l'eurozona. La possibilitat que el moviment d'esquerra Syriza guanyi pot ser interpretada pels mercats financers com un senyal que el país abandona la moneda comunitària.

No és d'estranyar que ahir polítics i dirigents de bancs emissors es preparessin per l'eventual xoc que els resultats dels comicis podria suposar en les borses mundials i avancessin que l'aixeta de diners està en disposició d'obrir-se. "L'eurosistema continuarà aportant liquiditat a bancs solvents si és necessari", va remarcar ahir en el marc d'una conferència a Frankfurt el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi.

Injeccions de liquiditat

El mecanisme és clar: els bancs emissors més importants del món posen a disposició dels bancs voluminosos crèdits a baixos interessos perquè els puguin fer arribar als seus clients. Això és necessari quan els bancs, insegurs pels esdeveniments que s'auguren, no es presten més diners entre ells. Fa uns mesos, concretament al desembre i al febrer, el BCE havia ofert un bilió d'euros en operacions de barra lliure a tres anys per contribuir a evitar sequedat de crèdit i problemes associats per a la conjuntura econòmica, va recordar Draghi, alhora que apaivagava els temors que aquests diners injectats d'afegitó puguin fer augmentar la inflació. "No hi ha cap risc d'inflació en cap país de l'eurozona", va subratllar. Això obre la porta, segons van coincidir altres fonts del BCE, al fet que l'ens emissor pugui estar obert a una pròxima rebaixa dels tipus d'interès.

Les paraules del màxim guardià de l'euro, en tot cas, van ser ahir com distribuir valerianes als inversors abans de les eleccions a Grècia. Conscient que els mercats -i també els ciutadans- necessiten rebre un missatge de calma sobre el futur de l'euro, Draghi va insistir que "el BCE té el paper crucial d'oferir liquiditat a les contraparts bancàries sòlides a canvi d'un col·lateral adequat; això és el que hem fet durant la crisi, en honor al nostre mandat de mantenir l'estabilitat de preus a mitjà termini, i això és el que continuarem fent".

El banquer italià va precisar, a més, que els objectius de les subhastes de liquiditat a tres anys de l'hivern han quedat "àmpliament satisfets", i va destacar que a l'abril va tenir lloc una millora general de les condicions de finançament dels bancs. Així mateix, Draghi també va exposar que s'havien eliminat les limitacions en l'oferta de crèdit.

Unió bancària

En temps en què els principals bancs emissors del món s'estan armant contra el pànic dels mercats financers i estudiant una acció coordinada per injectar-hi liquiditat, el president del BCE va demanar a Europa que reforci les seves bases en matèria financera, fiscal i de presa de decisions. L'endemà que la cancellera alemanya, Angela Merkel, remarqués el seu desig que el BCE assumís més vigilància per orquestrar la unió bancària, Draghi va defensar que confiar la presa de decisions a organismes supranacionals pot ser més "eficient". El banquer va puntualitzar que en els processos d'integració es parla sovint de renunciar a sobirania, però que la integració està lluny d'equivaler a una renúncia de sobirania.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT