SANT JORDI 2014, UN DIARI D’ESCRIPTORS
Economia 23/04/2014

Emprenedoria i audàcia

Gemma Lienas
4 min
Muntar una botiga de xocolata i escriure una novel·la són dues formes d’emprenedoria, segons l’autora.

Vaig tenir la sort d’estudiar als anys 50 i 60, quan el pla d’estudis del batxillerat de lletres incloïa el llatí al llarg de cinc cursos. Aquest no és el lloc ni el moment per reivindicar la importància d’aquesta matèria en la formació del pensament lògic i en l’establiment d’unes bases sòlides per a la sintaxi, però sí que ho és per recordar com, a través del llatí, vaig conèixer una màxima que es va convertir en el meu nord vital. “ Audaces fortuna iuvat ”, que, tot i no ser la cita exacta de Virgili, podem traduir com “La fortuna somriu a les persones audaces”.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

I aquesta màxima ha regit les decisions més importants que he pres a la vida. Si n’avaluo els resultats, he de reconèixer que, tot i que el balanç és positiu, no sempre l’èxit ha coronat l’empresa, però, en qualsevol cas, dels errors també n’he après.

L’adagi m’ha estat útil no només personalment sinó també professionalment; per això, vaig saltar del món de l’educació al camp editorial i d’aquí a l’escriptura. Durant els últims 15 anys he estat afortunada i he pogut viure d’escriure novel·les. I, com que ja tinc una edat, em creia que aquest seria el meu ofici fins que me n’anés del món. Però la revolució tecnològica tal com s’entén en el nostre país sumada a la “crisi” que ha generat el sector financer (un sector que no és productiu) em van descavalcar d’aquesta idea.

De fet, és curiós que jo, que vaig comprar-me un ordinador amb l’import del primer premi literari que vaig guanyar (el premi Recull, el 1987) i que sempre he estat interessada per les noves tecnologies, no veiés venir fins al 2004 el canvi de paradigma que se’ns tirava al damunt amb conseqüències irreversibles. Per resumir, entre el 2004 i el 2013 vaig posar la meva audàcia emprenedora al servei del món de la cultura i vaig diversificar la meva producció: no només llibres sinó també pel·lícules de dibuixos animats i videojocs. Però l’any 2013 vaig anar de nas a terra i vaig ser conscient que s’havia acabat poder viure de crear històries perquè una gran part de la societat està convençuda que “la cultura ha de ser gratis”; així, doncs, qui fa novel·les, com jo, no té dret a cobrar per la seva feina. Us estalvio el mes que vaig passar en estat de xoc (exactament després de rebre les liquidacions dels drets d’autor corresponents al 2012) i també us estalvio el que opino de la desconsideració que té el personal cap a la feina dels altres. Atesa l’edat, no tinc temps per perdre i, doncs, vaig tornar a agafar la màxima per les banyes i em vaig plantejar un nou salt. Aquest cop, al comerç.

Al comerç?, us deveu preguntar. Amb la crisi galopant que ens trinxa? Doncs sí. Ja he dit que l’audàcia sempre m’estira. I vaig determinar que volia obrir una botiga de xocolata, ja que la xocolata és una de les meves passions, juntament amb els llibres, esclar, amb l’avantatge afegit que no es pot baixar d’internet per la patilla ni es pot fotocopiar.

Muntar un negoci i escriure una novel·la, encara que no ho sembli, tenen molts punts de contacte. Són dues formes diferents d’emprenedoria i requereixen de la persona característiques semblants: audàcia, tenacitat i confiança en allò que fas.

D’altra banda, l’esquema de treball és si fa no fa el mateix i es basa en tres passos essencials: idea, projecte i execució.

La idea és el pas més senzill. Tothom en té, d’idees. I totes poden ser bones o dolentes; només dependrà de com es portin a la pràctica. La meva, una botiga de productes de xocolata, amb tres condicions bàsiques: artesanal, sortida d’obradors catalans (no només per fer país sinó també per preservar la salut del planeta) i amb una matèria primera de qualitat.

En segon lloc, cal desenvolupar el projecte o l’argument. Una majoria de gent -el 50%, tal vegada- pot dur a terme aquesta diligència. Només es tracta de fer-se preguntes i trobar-ne les respostes. Per exemple: com vull que sigui la meva botiga i on vull que sigui? Seria fantàstic poder-la ubicar en un barri turístic, però, en aquestes zones, els locals estan copats per les grans marques o per les màfies que han de blanquejar calés. Per sort, a Barcelona queda algun barri viu, com Gràcia.

Per acabar, cal executar el projecte. I en aquest tercer pas és on el grup de persones idònies es redueix més. Entre tenir un argument i desenvolupar-ne una novel·la hi va una distància colossal. I l’adjectiu l’he mesurat bé abans de teclejar-lo. Reunir els diners, buscar el local, fer-hi les obres pertinents, triar els proveïdors, decorar la botiga, organitzar el producte, donar-te a conèixer, aprendre les competències per vendre...

Xocolatíssim és el títol de la meva botiga i, fins ara, el meu darrer projecte, tot i que no descarto en el futur muntar un obrador de xocolata i, per descomptat, sense deixar d’escriure novel·les.

stats