Enginyers, soldadors i personal sanitari proven sort al Quebec
BARCELONA"Oferim feines qualificades a temps complet, amb bon sou i condicions; a veure si algú ens segueix, que al Quebec s'hi viu molt bé", presumia ahir Martin Dupont, un dels 35 empresaris de visita a Barcelona a la recerca de treballadors catalans per cobrir vacants al Canadà. Dupont venia en representació d'un grup d'empreses industrials amb seu a Mont-real i que buscaven enginyers, soldadors i altres perfils tècnics per a les seves plantes de producció. El sou mínim ofert superava els 30.000 euros l'any.
Com ell, una trentena d'empresaris van entrevistar ahir centenars de candidats, tots professionals del sector metal·lúrgic, el sanitari, de les TIC i enginyers de diverses especialitats. Més de mil persones van passar per l'hotel Fira Palace de Barcelona, de les quals 380 ja havien estat preseleccionades per empreses concretes per mantenir una entrevista cara a cara. És el cas de l'Eduard Jané, un enginyer multimèdia de Tarragona, que sortia després d'haver mantingut dues entrevistes. "Ara mateix no tinc feina, estic en procés de crear la meva pròpia empresa, però mentrestant aquesta oportunitat no s'ha de deixar passar", va explicar en declaracions a l'ARA. Amb 30 anys i sense un sou, l'Eduard va afegir que a l'hora de decidir si acaba marxant o no valorarà l'aspecte professional però el sou i les condicions també seran determinants. "A totes les ofertes que he vist al web de les Journées Quebec el sou és el doble o fins i tot el triple del que m'ofereixen aquí", va dir. El més baix que va veure eren 35.000 euros l'any.
El responsable de prospecció i promoció de l'Oficina d'Immigració del Quebec a París, Abdellah El Mzem, es felicitava ahir de la bona acollida d'aquest primer pla de contractació internacional a Catalunya. "Les empreses vénen amb entrevistes pactades, han trobat perfils professionals que els poden encaixar i ara només falta veure quants acords es tanquen", va explicar. L'èxit d'aquestes primeres 35 empreses quebequeses pot ser el que motivi una segona edició en el futur.
A banda dels 300 que ja venien cridats per alguna de les empreses, més de 900 candidats buscaven també una oportunitat per vendre's a algun directiu en la marató de trobades de la tarda, en píndoles d'entrevistes breus de deu minuts. El perfil era molt heterogeni: joves i treballadors més experimentats, a l'atur o amb feina però amb ganes de millorar perspectives, decidits o encara amb dubtes de si acabarien marxant. La Rosa, de 29 anys, assegurava que després d'acabar la carrera d'enginyeria industrial i d'haver encadenat feines com a becària en pràctiques es veia preparada per fer un salt professional. "Si aquí no em donen l'oportunitat, l'haig d'anar a trobar on sigui", subratllava.
Optimisme davant el desànim
Els que esperaven el seu torn per a l'entrevista compartien experiències: els uns farts de buscar feina, d'altres amb un contracte de futur incert i precari. Rafael Torguet, amb 44 anys, assegurava que venia "sense gaire pressió" però obert a escoltar les ofertes. Aquest enginyer de telecomunicacions fa un mes que està a l'atur després de molts anys vinculat a empreses d'àmbit nacional i internacional. "Busco propostes interessants sobretot des del punt de vista professional; no em preocupa tant el sou com les condicions finals que em plantegen per marxar", va afegir.
Però no només treballadors catalans buscaven fugir de l'atur. Entre ells, el Gonzalo Morando i la seva dona, tots dos de 40 anys, creuaven els dits perquè anés bé l'entrevista amb una empresa industrial a la recerca de soldadors. El Gonzalo, bolivià, fa vuit anys que és a Barcelona. Després d'un any buscant feina i amb dos fills petits, veu que ha de marxar. "La situació no deixa cap altra sortida que provar sort en un altre lloc", va dir.
