BRUSSEL·LESEl govern de Mariano Rajoy ja fa dies que ha assumit en silenci que necessitarà un rescat europeu, per bé que públicament només admet que ho està estudiant. La clau són les condicions que s'exigeixin a canvi. L'efecte balsàmic que ha tingut sobre la prima de risc espanyola -que ha baixat un 25% des de dilluns- l'anunci del Banc Central Europeu (BCE) confirmant que comprarà bons sobirans de manera il·limitada -supeditat al fet que Madrid demani el rescat- dóna un cert marge de temps a l'executiu espanyol per rumiar quin tipus de rescat demanarà i, sobretot, per negociar amb Brussel·les i amb els socis de l'euro les condicions de l'ajuda.
El debat, però, és si realment es demanaran més retallades i reformes a Espanya, soci que ja ha aplicat grans tisorades al pressupost públic i ha impulsat bona part de les iniciatives que demanava Brussel·les, com la recent pujada de l'IVA i la reforma laboral. La pregunta que es fan a Madrid, i que Brussel·les no sap respondre del cert, és si el rescat comportarà condicions tan dràstiques com les que s'han aplicat a Grècia o, ben al contrari, es tractarà simplement de complir al peu de la lletra les recomanacions que ja ha fet la Comissió Europea.
Hi ha diverses incògnites obertes: ¿s'hauran de retallar les pensions?, ¿hi haurà una nova reforma laboral?, ¿s'apujaran més impostos? El president del BCE, Mario Draghi, ho va dir molt clar dijous: qualsevol intervenció en el mercat del deute tindrà una "estricta condicionalitat". La contundència de les paraules de Draghi contrasta amb l'ambigüitat de la declaració que van fer els líders europeus a la cimera del juny, quan van acordar utilitzar els diners del fons de rescat europeu per comprar deute dels socis amb problemes. En el text, els caps d'estat i de govern només parlaven de "respectar les recomanacions específiques" per a cada soci de l'euro.
De fet, un portaveu de la Comissió Europea reconeixia ahir que les condicions per donar el vistiplau a un rescat d'Espanya es basarien en aquestes recomanacions, que fan referència, entre d'altres, al compliment del calendari per reduir el dèficit públic. El mateix portaveu, però, no descartava que els socis de l'euro decideixin imposar condicions addicionals. És més, el representant alemany al comitè executiu del BCE, Jörg Asmussen, va deixar ahir poc marge per a l'esperança i va tirar per terra la intenció de Rajoy d'aconseguir un rescat sense noves condicions. Asmussen va insistir ahir que hi haurà condicions per impulsar reformes. "És un imperatiu", va assegurar.
En qualsevol cas, Brussel·les va deixar clar ahir que és Madrid qui ha de decidir si vol el rescat i de quin tipus. Hi ha dues opcions: un rescat total, com el de Grècia, o un de preventiu, que consistiria a usar els diners del fons europeu per comprar deute espanyol en el mercat primari. En els dos casos caldria firmar un nou memoràndum, una mena de contracte, semblant al del rescat bancari. I aquest document és el que recollirà les condicions que tant tem Espanya.
Calma i prudència
El que vol el govern de Rajoy és aconseguir que les condicions siguin tan suaus com sigui possible. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar ahir que la decisió sobre demanar un rescat s'ha d'analitzar amb calma i prudència. "És el moment que tots siguem molt prudents", va assegurar. L'executiu espanyol espera conèixer les condicions que li volen imposar els socis de l'euro la setmana que ve en la reunió de ministres d'Economia que es farà a Xipre.
Els experts donen per fet que a Espanya no li queda cap altra alternativa que demanar ajuda a la Unió Europea. La incògnita és quan ho farà, si serà en els pròxims dies o esperarà que passin les eleccions a Euskadi i Galícia.
