Espanya, líder en desigualtats entre rics i pobres
L’atur i la rebaixa de sous augmenten les diferències més que en cap altre país desenvolupat, segons l’OIT
Brussel·lesEls milers de llocs de treball que ha destruït la crisi i la reducció salarial que s’ha aplicat han fet que a Espanya s’hagin eixamplat les desigualtats entre rics i pobres més que en qualsevol altre estat desenvolupat del món. Els espanyols rics amb prou feines han notat la crisi, mentre que per als pobres ha suposat un profund sotrac en els ingressos familiars. Ho revela un informe que va publicar ahir l’Organització Internacional del Treball (OIT), que posa xifres a les conseqüències més dures de la crisi que afecta especialment els països europeus.
Les dades que aporta l’OIT sobre l’estat espanyol són espectaculars. Mentre que les rendes més altes només van perdre un 3% o un 4% de poder adquisitiu entre el 2006 i el 2010, les famílies amb rendes més baixes en van perdre un 43%. L’organisme també calcula que la diferència entre el 10% de la renda més alta i el 10% de la renda més baixa va augmentar un 20% en el mateix període. No hi ha cap país desenvolupat que superi les desigualtats que es van registrar a Espanya en els primers anys de la crisi.
La situació de l’Estat no és una tendència generalitzada al món. Segons l’informe, en països com Portugal i Romania la crisi ha tingut l’efecte contrari: els que han perdut més poder adquisitiu han sigut les rendes més altes. A Dinamarca, Holanda i Noruega tampoc s’ha repetit el patró espanyol.
Entre el 2006 i el 2010 els ingressos de les famílies en aquests tres països van augmentar i es van reduir les desigualtats. Tanmateix, l’OIT no aporta dades posteriors al 2010, quan la crisi econòmica es va agreujar i països europeus com Holanda van impulsar retallades de la despesa pública.
La caiguda del poder adquisitiu per a moltes famílies espanyoles s’explica, entre altres factors, per l’augment d’un 5% de la productivitat dels treballadors per sobre del seu salari entre el 2009 i el 2013. “Els treballadors i les seves llars estan obtenint una part més petita del creixement econòmic, mentre que els propietaris del capital reben més beneficis”, afirma l’informe.
Un altre dels motius que expliquen la caiguda dels ingressos de les famílies a Espanya és la moderació salarial. Els sous van caure un 1,5% de mitjana a l’Estat el 2013, mentre que al conjunt dels països desenvolupats els sous van augmentar lleugerament un 0,2% respecte a l’any anterior. A Espanya, igual que a Grècia, Irlanda, Itàlia, el Japó i el Regne Unit, el sou mitjà real de l’any passat va ser inferior al del 2007.
L’OIT considera que aquest creixement del 0,2% és tan modest que, a la pràctica, els sous reals es van mostrar “estàtics”, com també havia passat el 2012, quan van créixer un 0,1%. “El creixement salarial mundial va patir una desacceleració el 2013 i encara ha de recuperar els nivells anteriors a la crisi”, apunta l’informe. El director general de l’OIT a Espanya, Joaquín Nieto, va assegurar ahir que “hi ha marge per apujar salaris, tant com ho permeti la productivitat”. Nieto creu que “la pregunta no és si han de pujar els salaris, sinó quant han de pujar”.
Dones i immigrants
L’OIT també adverteix de les conseqüències de la crisi en les famílies immigrants que viuen a Espanya. L’informe assenyala que els treballadors immigrants guanyen, de mitjana, un 30% menys que els espanyols. Una de les autores de l’informe, Rosalía Álvarez, va advertir que “la reducció de la desigualtat ha de començar al mercat laboral” amb la creació d’ocupació de qualitat.
Segons l’informe, els salaris de les dones són entre un 4% i un 36% inferiors als d’aquest col·lectiu a la resta de països desenvolupats, però la diferència salarial és encara més acusada en termes absoluts per a les dones més ben remunerades. “La disparitat salarial s’incrementa a mesura que augmenta la jerarquia laboral de la dona”, apunta el document.
