Esther Koplowitz perd el control d'FCC per salvar de la fallida a l'empresa i a la seva pròpia família
L'empresària disposa ara d'un mes per intentar trobar inversors que li donin suport
BarcelonaEsther Koplowitz ha passat un cap de setmana dur. Havia de salvar la família de la fallida, i també Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), l'empresa que sempre ha estat controlada per la nissaga Koplowitz. Però la solució ja no estava en la seva mà, sinó en els bancs que, després d'unes dures negociacions, s'han acabat imposant. La junta general extraordinària d'accionistes d'FCC, que se celebrarà a L'Hospitalet el 20 de novembre, certificarà la pèrdua del control de la constructora per part de la família Koplowitz.
El problema era doble. D'una banda l'endeutament de la societat instrumental B-1998, mitjançant la qual la família Koplowitz té el 50,1% d'FCC. D'altra banda, la necessitat de FCC de capitalitzar-se per fer front al pla de refinançament. I a la base de tot, una estratègia que ara s'ha demostrat equivocada en els anys anteriors a la crisi. FCC va posar el creixement per davant de tot. No és només el totxo. El problema va ser créixer a base de comprar companyies i endeutar-se massa per pagar-ho. Moltes de les companyies que es van comprar ja han estat venudes amb importants pèrdues.
La sortida d'FCC estava bloquejada pels problemes de B-1998, societat controlada en un 90% per la família Koplowitz. Koplowitz s'havia anat endeutant, fins al punt que deu 1.000 milions d'euros a Bankia i al BBVA. Uns diners que FCC no els podia tornar –de fet, no podia ni pagar-ne els interessos–. Per tant, si FCC ampliava capital, els koplowitz no podrien mantenir el 50,1% que els permet controlar FCC.
Al final ha hagut de cedir. Esther Koplowitz, la matriarca del clan, ha arribat a un acord amb els bancs: signarà un crèdit nou, amb cinc anys de carència i un tipus d'interès de l'euríbor més 2,5 punts percentuals. A més, els bancs s'asseguren amb les pròpies accions que té d'FCC davant de futurs possibles impagaments.
Què l'acord era necessari ho demostra el fet que es va tancar dissabte de matinada, i el mateix diumenge es va reunir el consell d'administració de FCC per convocar la junta d'accionistes del 20 de novembre. Per què hi havia tanta pressa? Doncs és senzill. FCC necessita ampliar capital en 1.000 milions per cancel·lar un préstec de 1.350 milions d'euros. Perquè si no ho fa, a partir del més de gener els interessos d'aquest crèdit pujarien gairebé al 16%, cosa que provocaria un ofegament financer a la companyia. Per això calia convocar amb urgència la junta d'accionistes, ja que des de la convocatòria fins que es celebri ha de passar un mes. A la junta s'aprovarà l'ampliació de capital i, aleshores, s'obrirà un període per negociar els drets de subscripció. Un cop s'acabi, serà quan es pugui fer l'ampliació de capital. És a dir, els diners arribaran al desembre, tot just per poder fer l'operació de cancel·lació del préstec.
Drets de subscripció i majoria
La negociació dels drets de subscripció també és clau per la família Koplowitz. Com que no té dinrs per anar a l'ampliació de capital, se'ls pot vendre. I amb els diners que obtingui podrà pagar als bancs els interessos que encara els deu. La contrapartida està en que ja no tindrà el control del 50,1% d'FCC. Tot apunta que els Koplowitz es quedaran amb una participació inferior al 30%.
Per tant, ara Esther Koplowitz i les seves filles tenen un mes per intentar trobar inversors que els facin costat. La jugada bona per part seva, que és la que volen explorar, és trobar algun grup o fons inversor que vegi possibilitat de creixement a FCC i que vulgui invertir sense gestionar o fins i tot donant suport als Koplowitz. Seria la manera de mantenir un cert control sobre el grup sense tenir-ne la majoria de les accions.
De fet ja va captar importants inversors ara fa un any. Bill Gates, fundador de Microsoft, va comprar a l'octubre de 2013 un 6% d'FCC. I Georges Soros, al desembre, es va fer amb un 3,8% de la companyia per 80 milions. Soros va arribar a explorar fins i tot entrar a B-1998 per sonar capacitat financera a la família Koplowitz, però sembla que les relacions es van refredar perquè Esther Koplowitz no volia perdre el control de la companyia.
L'acord final també suposa el trencament del pacte parasocial a B-1998. La instrumental, de la quals les Koplowitz tenen el 90%, té dos socis minoritaris, amb un 5% cadascun: són CaixaBank i els hereus de Bodegas Faustino. Tots dos socis quedaran deslliurats dels pactes i, per tant, rebran una participació directa a FCC.
