L’FMI admet que l’austeritat dispara les desigualtats socials

WashingtonEl viratge en el discurs del Fons Monetari Internacional (FMI) sobre els efectes d'una austeritat excessiva sembla que no té fi. Fa prop d'un any que l'organisme entona el 'mea culpa' i alerta que una reducció del dèficit públic en poc temps enfonsa l'economia. Però ara va més enllà i reconeix que també dispara les desigualtats en els ingressos de la població. Uns efectes que també atribueix a l'aixecament de bona part de les restriccions a les transaccions financeres internacionals.

En un article publicat a la revista trimestral de l'FMI, difosa aquest dimarts, dos dels seus investigadors analitzen els efectes d'aquests dos factors sobre el coeficient de Gini, un índex que mesura la diferència d'ingressos en un país en una escala en què 100 suposa el màxim repartiment, i 1, el mínim. Després d'analitzar 173 casos d'ajust pressupostari (apujant impostos i/o retallant la despesa de mitjana un 1% del PIB) en els últims 30 anys en 17 economies avançades, l'FMI constata una "clara evidència" sobre el seu efecte en l'augment de la desigualtat: als dos anys d'aplicar-se l'ajust, el coeficient va créixer un 0,2%, i als vuit anys, gairebé un 1%. Unes variacions importants per a l'índex de Gini, que tradicionalment pateix petits canvis.

Els autors reconeixen que per si sola una recessió (que és quan, a més, els governs es veuen forçats a aplicar receptes d'austeritat per controlar el dèficit i el deute) també augmenta les desigualtats, per exemple perquè molta gent perd la feina. Però també adverteixen que l'impacte negatiu de l'ajust s'accentua molt més a llarg termini i quan ja s'han controlat "els efectes de les recessions". Apunten que la desigualtat es dispara en "molts canals", com en una alça dels aturats de llarga durada, i que les retallades en prestacions socials i salaris públics afecten "de manera desproporcionada" més als col·lectius de rendes baixes.

El Fons evita parlar d'efectes concrets en els últims anys, però diu que les desigualtats estan en "màxims històrics". En el club dels països rics de l'OCDE, les disparitats van créixer més en els tres anys previs al 2010 que en els dotze anteriors. En el cas d'Espanya, les xifres són dramàtiques: el 2011 va ser el país de l'eurozona amb pitjor índex de Gini (34) i tot apunta que el 2012 va repetir la trista fita.

L'FMI defensa els "beneficis" de controlar el deute i el dèficit, però demana aplicar polítiques que "corregeixin" els efectes de l'austeritat, com aprovar impostos més progressius i mantenir les ajudes socials als col·lectius vulnerables. És a dir, que no n'hi ha prou amb l'actual alentiment en la reducció del dèficit sinó que cal un ajust més equilibrat perquè la protecció de l'estat del benestar no es dilueixi.