El Govern tem que la llei d’unitat de mercat liberalitzi els horaris comercials
L’aplicació de la norma també permetria construir centres comercials fora de les zones urbanes
Barcelona“La llei d’unitat de mercat amputa totes les competències que puguin tenir les comunitats autònomes”. Amb aquesta contundència s’expressa en una entrevista a l’ARA el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Pere Torres, sobre la llei que el govern espanyol va aprovar a finals del 2012 i que ja està començant a tenir els seus primers efectes. De moment, l’Estat ha definit 25 àmbits afectats per la nova norma que requeriran canvis en lleis autonòmiques. I el comerç no se’n salva: segons la Generalitat, si s’apliqués la norma s’imposarien més festius d’obertura dels que permet la llei catalana i s’hauria d’aplanar el terreny a la construcció de centres comercials a qualsevol terreny urbanitzable de Catalunya encara que no hi hagi un nucli urbà.
“Hem vist un document del ministeri [d’Economia] on es diu que els problemes d’unitat de mercat comercial a Catalunya són les TUC [trames urbanes consolidades, la normativa que limita on es poden posar els centres comercials], els llindars de superfície [límits de metres quadrats de les grans superfícies] i els horaris comercials, més que res pel que fa als festius”, afirma Torres. L’última llei comercial catalana, que va sortir del Parlament al febrer, va ampliar de 8 a 10 els festius d’obertura permesa, a recomanació del Consell de Garanties Estatutàries. Amb això es dóna compliment a la llei estatal, que després de la reforma que va fer el govern de Mariano Rajoy establia que les comunitats no podrien reduir aquests dies a menys de 10. Però, tot i així, l’Estat podria no tenir-ne prou: “Ara es respecta la llei última de l’Estat, però la d’unitat de mercat pot anar més enllà”, diu Torres.
El motiu és que en aquesta qüestió, com en la resta de 25 àmbits afectats per la nova norma, el govern espanyol vol que la llei d’una comunitat valgui per a la resta. A llarg termini, segons tem el Govern, això suposaria una convergència cap als models més liberalitzats que, en el cas dels horaris comercials, tenen el seu màxim exponent a Madrid, on la llibertat és gairebé absoluta. El model català és més restrictiu perquè s’ha optat per fer compatible el petit comerç amb els grans desplegaments comercials.
El ministeri d’Economia, però, nega que amb la llei d’unitat de mercat es vulguin tocar els horaris comercials, i justifica que els problemes d’unitat de mercat pel que fa a comerç es limiten a la normativa de la Generalitat sobre els límits de metres quadrats per instal·lar grans superfícies.
En qualsevol cas, la Generalitat està decidida a combatre l’aplicació d’aquesta norma. El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va fer evident la seva indignació contra el text fa unes setmanes, i va dir que no l’aplicaria. A més, tant el Govern com el Parlament han recorregut la llei al Tribunal Constitucional (TC). El govern espanyol, però, defensa que la llei s’ha de complir. El secretari d’estat d’Economia, Jaime García-Legaz, va dir fa unes setmanes des de Barcelona que estava “segur” que cap alt funcionari de la Generalitat faria res il·legal, i reptava els treballadors de l’administració pública a desobeir els seus caps polítics.
La dinàmica que marca la llei d’unitat de mercat per resoldre el conflicte entre les empreses és la següent: les companyies que sentin que una comunitat autònoma no respecta la unitat de mercat podran enviar les decisions que hagi pres aquesta comunitat autònoma a la Comissió dels Mercats i la Competència, que, al seu torn, podrà remetre la decisió a l’Audiència Nacional perquè la revoqui. “Això en l’ordenament jurídic espanyol només passa amb els recursos que presenta al TC el govern espanyol”, recorda Torres. Per això, la Generalitat considera que la norma escombra la seva capacitat legislativa i deixa les competències “reduïdes al mínim”.
Denúncies a la Generalitat
Però la decisió de la Generalitat de no aplicar la llei d’unitat de mercat pot tenir efectes per al Govern. “La llei és vigent i per tant cal aplicar-la en els seus termes”, considera Xavier Foncuberta, soci de mercantil del bufet Cuatrecasas. En cas que la Generalitat no la vulgui aplicar i una empresa se senti perjudicada, l’executiu s’exposa a la possibilitat que “els perjudicats i la resta de legitimats iniciïn la corresponent demanda per sol·licitar la responsabilitat patrimonial de l’administració infractora”, afegeix l’advocat. És a dir, que demanin que la Generalitat els pagui una indemnització.
L’advocat considera que “no sembla raonable que les institucions públiques aboquin les empreses a la confrontació, perquè afecta directament la seva rendibilitat i, eventualment, les decisions que adoptin”.
Al marge del comerç, la llei d’unitat de mercat permet que, amb una sola llicència, els operadors de tot l’Estat puguin exercir a Catalunya. A més, els productes fabricats en altres comunitats autònomes que entrin a Catalunya no hauran de complir les normes d’aquí, sinó les d’origen. “Es donarà la circumstància que l’Agència Catalana de Consum podrà retirar productes que vinguin de Hong Kong, però no d’Andalusia”, explica Torres.
