Quines conseqüències té per a l'economia la victòria de Syriza? 4 preguntes amb resposta

BarcelonaLa victòria de Syriza a les eleccions del país hel·lè obre un nou escenari a la política europea que amenaça d'esquerdar el dogmatisme proausteritat liderat per la cancellera alemanya Angela Merkel. Syriza suposa un pols a aquests postul·lats i s'obren riscos a l'horitzó. Ara per ara, els escenaris possibles aquests: o cedeix Syriza al dictat de la 'troica', o és aquesta qui cedeix i dóna oxigen al país hel·lè per tirar endavant polítiques d'inversió pública. L'alternativa a tot plegat és el trencament: una sortida de Grècia de l'euro i potser de la UE de conseqüències difícilment ponderables.

Qui se la juga a Grècia?

La perspectiva d'un enrocament de Syriza en la seva determinació de posar per endavant l'estat del benestar al pagament del deute, suposa un greu risc per als seus principals creditors, que, gràcies als primers rescats de l'economia grega, el 2010 i el 2012, ja no són els bancs privats europeus, sinó els propis estats: és a dir, els contribuents.

El 80% dels més de 300.000 milions d'euros de deute que té Grècia estan en mans dels països europeus –a través, en part dels mecanismes de rescat de la Unió Europea– i del Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu. D'aquests, els països més exposats al risc grec són, per aquest ordre, Alemanya, França, Itàlia i Espanya, segons un informe recent de l'escola de negocis francesa IESEG. En concret, el país teutó té una exposició de 72.720 milions d'euros amb Grècia, mentre que França té 55.209 milions en deute grec, Itàlia, 48.380 milions i Espanya, 32.744 milions d'euros.

En comparació, països com Espanya, amb un deute molt més elevat en termes absoluts –tot i que inferior en comparació al PIB–, tenen una part molt més petita del seu deute en mans d'institucions oficials estrangeres (estats o organismes oficials). En concret, a l'estat espanyol aquesta exposició es troba per sota del 20%, mentre que la majoria del deute se la reparteixen els bancs i altres inversors domèstics.

Han estat negatives les polítiques d'austeritat imposades per la 'troica'?

Hi ha dades per a tots els gustos. Però el malestar a Grècia que ha impulsat Syriza a guanyar les eleccions té a veure amb les conseqüències negatives d'aquesta austeritat. Alguns indicadors són eloqüents: l'atur entre els més joves s'ha disparat des del 2008 de menys del 20% fins al 60%, mentre que l'atur de llarga durada frega ja el 80% del total de persones sense feina. En aquest temps, els ingressos mitjans per persona a Grècia han caigut per sota dels 10.000 euros, i el percentatge de persones en risc de pobresa s'ha disparat, i ja és a prop del 40%, quan era del 25% el 2010. A més, el PIB ha patit una davallada de més del 20% des de l'inici de la crisi, molt per sobre de la caiguda mitjana europea.

Els defensors de l'austeritat, però, afirmen que l'economia grega ha guanyat competitivitat en aquest temps (de fet els costos laborals han caigut més d'un 10%), i que, tot i el destacat augment del deute públic –que ha passat del 130% del 2010 a un 176% del PIB–, Grècia ja té un superàvit primari del 2,7%, és a dir, és a prop d'assolir l'equilibri pressupostari.

Pot evitar Grècia una sortida de l'euro?

Grècia es troba abocada a renegociar l'actual rescat, perquè té 4.500 milions de venciments de deute aquest mes de febrer, i els mercats encara estan tancats. Alexis Tsipras ha reptat les potències europees que es veurien negativament afectades per una sortida del país hel·lè de l'euro (més pel risc de contagi que per l'impacte econòmic mateix). Però de moment, Alemanya s'ha mostrat prou inflexible en no cedir a les pressions gregues. Això ja va passar el 2012, a les portes d'unes altres eleccions generals al país, però finalment Syriza no va acabar governant i la sang no va arribar al riu. Aquest cop és diferent. És clar que Tsipras acabarà dirigint l'executiu hel·lè i el pols entre Grècia i els creditors està assegurat. Què ha canviat des d'aquell 2012? Probablement, que el risc sistèmic de Grècia es considera ara menys greu: al cap i ala fi, les primes de risc dels països perifèrics europeus es troben sota control. Tot fa preveure doncs, que ara s'obre un escenari de concessions. El BCE ja n'ha fet una, aquest mateix dilluns, obrint la porta a negociar ajornaments i reestructuracions de les madureses del deute. Està per veure quin nivell d'enrocament en les seves posicions demostrarà Syriza a partir d'ara.

Quines conseqüències tindria?

En una anàlisi recent, el setmanari 'The Economist' s'imaginava una Grècia fora e l'euro i considerava que podria tenir un imapcte negatiu de l'1,8% al PIB de la resta de països de l'eurozona en 18 mesos. Per a Grècia, les conseqüències podrien ser molt pitjors. Tornar al dracma, amb paritat amb l'euro, suposaria una devaluació automàtica de la nova moneda del 50%, segons el setmanari. Això podria disparar l'activitat al país, perquè seria molt més competitiu a l'exterior (els seus productes serien molt més barats). Però es generaria un caos per la introducció de la nova moneda, es dispararia la inflació com a resultat de l'increment del cost de les importacions –un 35%, segons estimacions de l'FMI del 2012–. Tot plegat retornaria l'economia a la recessió, segons va estimar el mateix FMI, amb una caiguda del PIB del 8%.