BARCELONA"No hi ha prou densitat de trànsit [per oferir vols intercontinentals al Prat]". "Convertirem l'aeroport de Barcelona en un hub [centre de connexió de vols] intercontinental". Aquestes dues frases corresponen a presidents d'Iberia. La primera, de l'expresident Fernando Conte, va ser pronunciada el 2007, dos anys després que l'exmonopoli estatal iniciés la seva retirada de l'aeroport de Barcelona, on va anar cedint totes les seves rutes, a excepció del pont aeri -el rendible servei per a viatgers de negocis entre Barcelona i Madrid-, a la companyia de baix cost Clickair (creada per la mateixa Iberia el 2005).
La segona sentència, del 2010, correspon a Antonio Vázquez, l'actual president d'Iberia. Un any més tard, el 2011, l'aerolínia va recuperar el mercat de vols intercontinentals des de la capital catalana, poc abans considerat fora de tota viabilitat. El moment no era casual. Spanair, la companyia aèria adquirida per un euro per un grup d'empresaris i institucions catalanes a principis del 2009, va refundar-se amb l'objectiu de connectar el Prat amb les principals capitals mundials (sense escales, esclar). I després d'obrir desenes de rutes de curt i mitjà radi a Espanya i Europa va aconseguir el març del 2011 una fita significativa: obrir, gràcies a l'aliança amb Singapore Airlines, una connexió amb la ciutat brasilera de Sao Paulo.
Iberia va obrir la mateixa ruta tres mesos després i va establir també un vol amb Miami. En un no res, dos vols transoceànics. Barcelona tornava a ser un mercat atractiu.
Ara, un any més tard -i amb Spanair, que va fer fallida el gener passat, fora de joc-, Iberia planeja suprimir aquestes dues connexions intercontinentals des de Barcelona i reduir la seva activitat a la infraestructura barcelonina de nou al pont aeri. Oficialment la companyia assegura que "s'està valorant la programació de vols d'hivern" i que "no hi ha una decisió presa", però els vols no es poden comprar a la web de la companyia. La resposta d'Iberia és que "la venda està restringida" perquè s'està valorant la continuïtat de les rutes.
Acord amb American
Iberia vola actualment dos cops per setmana a Sao Paulo i diàriament a Miami des de l'abril, quan els vols a la ciutat de la costa de Florida van ser traspassats a American Airlines gràcies a un acord amb la companyia espanyola.
Des de la Generalitat van preferir no pronunciar-se ahir sobre la retirada d'Iberia del Prat, malgrat que algunes veus del Govern, com el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, han estat molt crítiques en els últims mesos amb el paper de l'aerolínia a Barcelona.
Iberia va ser una de les veus més crítiques amb les aportacions públiques a Spanair, on la Generalitat tenia la majoria del capital després d'injectar-hi 140 milions d'euros. L'aerolínia amb seu a Madrid és la sòcia de referència de la low cost Vueling, amb un 46% de les accions, la principal competidora de Spanair al Prat. Vueling és la representant a Espanya d'Elfaa, la patronal de les companyies europees de baix cost, que va denunciar a Brussel·les les ajudes públiques a Spanair.
Aquest va ser un dels motius que van frustrar la venda de Spanair a Qatar Airways i van provocar el tancament de la companyia catalana, el 27 de gener passat.
Les circumstàncies han fet que, pocs mesos més tard, Iberia s'hagi convertit en una companyia semipública en tenir com a principal accionista l'Estat. Banco Financiero y de Ahorros (BFA), la matriu de Bankia, és el principal accionista d'International Airlines Group, el grup aeri resultant de la fusió de British Airways i Iberia, amb un 12,087% del capital.
Després del rescat bancari per part de l'Estat, el govern espanyol va passar a controlar aquestes accions, que sumades al 2,71% de la Societat Estatal de Participacions Estatals (SEPI), confereixen a l'Estat el paper de primer accionista destacat d'Iberia, amb un 14,8% de les accions.
Números vermells
Iberia travessa una situació financera delicada. La companyia aèria va perdre 254 milions d'euros durant el primer semestre de l'any. És a dir, va perdre 1,5 milions per dia.
Aquests pèssims resultats han fet que British hagi pres les regnes de l'aerolínia espanyola i hagi decidit reduir-ne el volum i la plantilla. L'abast de la retallada no es coneixerà fins a finals de setembre, però l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) podria afectar 200 pilots i prop de 3.000 empleats més.
Sembla clar que tot el protagonisme operatiu de Barcelona seguirà sent cosa de Vueling, la participada de baix cost que durant els últims anys ha iniciat una innovadora estratègia de connexió de vols amb altres companyies, però que té un tàcit pacte de no agressió amb Iberia.
El domini de Vueling a l'aeroport de Barcelona és absolut, tot i que Ryanair va guanyant posicions gràcies a la seva ultraagressiva estratègia de costos.
