GUARDONS
Economia 09/12/2013

Idèntic pessimisme entre dos Nobels contradictoris

Eugene Fama avisa del risc de recessió i Robert Shiller d'una bombolla financera

Joan Faus
4 min
UN PREMI COMPARTIT  Robert Schiller i Eugene Fama (a la foto) són dos dels tres guanyadors del premi Nobel d'economia d'aquest any malgrat les seves teories contraposades. Demà rebran el guardó juntament amb el tercer premiat, Lars Peter Hansen.

WashingtonA part de ser tots dos economistes nord-americans i de ser dos dels tres guanyadors del premi Nobel d'economia d'aquest any, Eugene F. Fama i Robert J. Shiller tenen molt poc en comú. Les seves teories són contradictòries i estan als antípodes: un és el paradigma de la racionalitat econòmica i l'altre de la irracionalitat. Ara, però, s'han posat d'acord en una cosa: avisar sobre els riscos amagats que viu l'economia.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Fama, nascut el 1939 i professor a la Universitat de Chicago, és considerat el pare de les finances modernes per la seva teoria dels anys 60 sobre l'eficiència natural dels mercats. La seva tesi és que s'arriba a un equilibri natural quan els inversors tenen tota la informació disponible i poden valorar els actius en el seu suposat valor intrínsec. Això l'ha dut a dir reiteradament que desconeix "què significa una bombolla".

En canvi, Shiller, nascut el 1946 i acadèmic a Yale, no només creu fermament en les bombolles, sinó que a més va pronosticar l'esclat de la tecnològica als Estats Units el 2001 i la immobiliària el 2008. Des dels anys 80, aquest professor propugna que el funcionament natural no es manté a mitjà termini perquè no evita que es generin episodis de volatilitat a partir de factors psicològics o irracionals.

Des que fa prop de dos mesos l'Acadèmia Sueca de les Ciències anunciés la concessió del premi -que demà recolliran a Estocolm, juntament amb l'expert en estadística Lars Peter Hansen-, Fama i Shiller no han pogut evitar evidenciar les seves profundes discrepàncies, tot i que el primer s'ha mostrat més diplomàtic que el segon. Però, sorprenentment, en els últims dies tots dos han compartit un diagnòstic pessimista sobre l'actual situació econòmica.

Fama va alertar dissabte, en una entrevista a l'agència Reuters, que hi ha un risc real de recaure en una nova recessió global el 2014 per l'elevat deute i dèficit públic d'alguns països europeus i dels Estats Units. "És possible que arribi un punt en què els mercats financers diguin que el seu deute ja no és creïble i que ja no es puguin finançar per si sols", va afirmar. A més, es va mostrar pessimista sobre la recuperació de l'economia nord-americana. Va dir que el descens de tres dècimes de l'atur del novembre (fins al 7%, el nivell més baix en cinc anys) no el "tranquil·litza en absolut" i que la recuperació del mercat laboral ha sigut "horrible". "Simplement no crec que hàgim sortit gaire bé [de la recessió]".

Uns dies abans, Shiller, fidel a la seva teoria, havia advertit que el "món continua sent molt vulnerable a una bombolla" pels elevats increments en els preus de les accions i de l'habitatge en els últims mesos. "Encara no estic fent sonar l'alarma, però les borses de valors de molts països estan en un nivell alt i els preus han augmentat considerablement en alguns mercats immobiliaris; això podria acabar malament", va dir a la revista alemanya Der Spiegel . Es va declarar "molt preocupat" per l'auge de les borses als EUA perquè l'economia és encara "feble i vulnerable", així com del valor de les propietats al Brasil.

En canvi, Fama va minimitzar dissabte l'elevada cotització borsària i la va atribuir, naturalment, a la racionalitat empresarial: "La resposta de les empreses després de la recessió [del 2008] va ser aprimar-se i aconseguir ser molt més eficaces. Es van convertir en molt més rendibles i, per tant, els seus preus continuen apreciant-se".

L'aspecte en què més han xocat Fama i Shiller en les últimes setmanes ha estat en la valoració de l'embranzida de Wall Street, que s'encamina a un màxim anual. En articles i entrevistes, tots dos han manifestat les seves opinions contràries, però segurament on més han saltat les espurnes ha estat en un col·loqui recent a Washington, organitzat per l'Ambaixada de Suècia, entre els premiats nord-americans aquest any en les diferents categories dels Nobel. En l'acte, Fama va argumentar que "per descomptat" els mercats són eficients i que és impossible predir-ne l'evolució, cosa que va aprofitar Shiller per ironitzar que Fama ha aconseguit "vèncer amb èxit el mercat", en referència a la rendibilitat del grup d'inversions DFA, del qual és el principal assessor. Possiblement tots dos tornaran a discutir demà a Estocolm, encara que potser descobreixen també el seu pessimisme en comú.

Lars Peter Hansen, el tercer en discòrdia

El tercer premiat amb el Nobel d'economia d'aquest any, Lars Peter Hansen, ha quedat en un segon pla a causa del conflicte acadèmic que mantenen els altres dos guardonats. Hansen, que ha estat reconegut per les seves anàlisis sobre els preus dels actius financers, està convençut que, a les escoles, als nens ja se'ls hauria de formar per saber que quan una persona inverteix "no hi ha resultat segur". "S'ha de fer més per educar la gent sobre la incertesa", va explicar ahir a l'agència Efe.

"No hi ha resultats segurs [quan es fan inversions], així que caldria tenir una dosi extra de preocupació, perquè les coses poden anar bé o poden anar malament, i cal estar preparat per aquesta possibilitat", va afegir. Hansen en sap molt d'incertesa perquè la seva feina ha tractat, entre altres coses, amb ella i amb el riscos que hi ha des del punt de vista econòmic.

stats