Joan Cavallé: “Podríem reduir la jornada per donar feina a molta gent”

BarcelonaJoan Cavallé és el primer executiu de la cooperativa de crèdit Caixa d’Enginyers. L’entitat ha aprofitat la crisi per créixer i ho ha fet amb una taxa de morositat d’escassament el 2%, molt inferior a la del sector. Cavallé, que mesura molt les seves paraules, diu a l’inici de la trobada amb l’ARA una frase sobre el sector que el defineix: “No m’agrada córrer gaire; és més important agafar una bona velocitat de creuer”.

Estem sortint de la crisi?

Els creixements que tenim són molt petits pel que necessita aquest país. El gran risc que tenim és l’estancament secular, que és l’últim concepte que s’està plantejant. Es pot donar una crisi que potser no sigui recessió, però sí falta de creixement. I no créixer és molt conflictiu.

Què està fallant?

Quan incrementes la quantitat de diner en l’economia de manera brutal i pràcticament gratis, i l’economia no agafa tracció, el problema no són els diners, el problema és qui té possibilitat de generar projectes d’inversió i creixement econòmic. Ens falta un element tracció, com fa anys van ser les empreses d’internet, o el sector immobiliari, o els mercats emergents. Això haurà de sortir, ho haurem de trobar.

Quin podria ser aquest sector?

La cooperació. Es diu que el món avança quan les persones cooperen, quan es fomenta la confiança entre els agents. Aquest és un aspecte crucial i té a veure amb la governança i la societat. Si el món fos més cooperatiu això ens ajudaria a superar un repte important: com aconseguim alimentar-nos i generar riquesa.

I el mercat i la competitivitat?

Competir té un paper i cooperar un altre; caldria fer les dues coses. Hem d’adonar-nos que cal treballar d’una altra manera. Fins ara hi ha hagut un model que ha donat els seus fruits, però ha arribat un moment en què cada cop hi ha una desigualtat més gran de la renda i això no és un avenç social, és un retrocés. Si fóssim més conscients d’això potser generaríem aquest element de més cooperació.

En aquest sentit, què pensa dels problemes de l’economia col·laborativa amb la llei?

No crec que sigui positiu créixer fora del context regulatori. Muntar una plataforma per estalviar-se impostos o taxes és qüestionable. Un altre debat és si tenen sentit aquestes normatives que et fan ser poc competitiu. Les vies d’escapament poden donar-te oportunitats puntuals però no elements de valor que permetin un avanç veritable.

Com valora la revifalla del sector industrial a Catalunya?

Molt positivament. Els primers anys d’aquest segle totes les inversions eren immobiliàries i la gent que tenia empreses industrials i d’enginyeria va haver de canviar de sector. Buscar i recuperar inversions en aquest sector, amb un esperit emprenedor que també s’havia perdut, és un element tremendament positiu. Això és la solució? Forma part de la solució. També caldria col·laboració del sector públic per donar suport a les iniciatives privades. Des del punt de vista de les universitats i el coneixement s’hauria de fer un esforç, perquè estem en una fase de canvi de cicle fonamental, no conjuntural.

I anant al seu sector, ¿ha faltat que la gran banca fes autocrítica?

Crec que el sector ha fet la seva reflexió de manera molt clara i l’ha feta amb l’evidència que no té la reputació més alta, sinó al contrari. Una altra cosa és si ho verbalitzen més o menys, però tothom s’adona que ens havíem oblidat de les persones i un dels reptes que se’ns planteja és recuperar aquella confiança del client. L’entorn regulatori t’ho està dient: “Els poders públics hem de protegir els clients i les entitats heu de tenir molt menys risc”.

Què faria si fos ministre?

Tenim un atur del 23% que és insostenible. Hauríem de transformar les relacions laborals. Tenim molta gent que vol treballar i no pot, i molta gent que treballa i potser podria treballar menys hores. Si féssim un acord de cooperació entre empreses, administracions i treballadors, potser ens podríem reduir una hora la jornada, una hora per poder donar entrada a molta gent al mercat laboral. Seria un element absolutament positiu que alliberaria la pressió sobre els comptes públics i ens permetria als que treballem vuit hores potser treballar-ne set, que no és mala cosa encara que haguéssim de renunciar a una part de la retribució.

¿Espanya està condemnada a ser la platja d’Europa?

És difícilment evitable. Ho serem perquè tenim un clima meravellós i un país fantàstic. Però l’altra cara de la moneda és que només siguem això. Aquest és un país de gent amb enginy, amb imaginació, el caràcter llatí ens dóna una sèrie de virtuts i crec que podem ser alguna cosa més. Tenim espais per poder desenvolupar més innovació. Som un país tremendament ric i ho explotem poc.

Els afecta el procés sobiranista?

No. Aquest procés el veiem amb molta tranquil·litat perquè els socis vénen perquè els resolguem els serveis financers, no a fer política. Venim de l’any 67 i hem viscut un canvi de règim, la crisi de l’OPEP, el crac del 87, els problemes dels 90, la bombolla tecnològica, la crisi financera... Hem superat un fotimer de crisis.