Josep Bombardó: "La indústria pot oferir feina i un sou digne als aturats de la construcció"
Josep Bombardó presideix la Fundació del Gremi de Fabricants de Sabadell, una entitat nascuda l'any 2000 sota el paraigua d'un gremi per capitanejar una croada per tornar a la indústria un rol central en l'economia catalana
SabadellJosep Bombardó presideix la Fundació del Gremi de Fabricants de Sabadell, una entitat nascuda l'any 2000 sota el paraigua d'un gremi per capitanejar una croada per tornar a la indústria un rol central en l'economia catalana. La crisi financera i les conseqüències especialment crues en la construcció han donat un nou protagonisme al seu missatge, "que no és nou", sosté. "Vam oblidar com era de fàcil perdre indústria i com és de difícil recuperar-la, però ara sabem que no hi podem renunciar", repeteix.
Vostè és empresari tèxtil, un sector que hi entén molt de crisis. Com interpreta la situació actual?
Estem al final de la recessió però encara no hem començat la recuperació, que crec que arribarà durant l'any que ve. Ara bé, encara que hi hagi recuperació, si no es crea ocupació no tindrem un creixement sòlid.
Quina és la seva recepta per crear ocupació el 2014?
Donar suport a la indústria, que és qui pot crear llocs de treball. No només la indústria de noves tecnologies, sinó també la manufacturera. Voler expulsar segons quines indústries només ens portarà més aturats de llarga durada, perquè no hem d'oblidar quin és el nivell de formació de la gent que tenim...
La indústria pot ser el salvavides per als aturats sense estudis, vol dir?
El sector també ha perdut ocupats els últims anys, però ni de bon tros en les quantitats en què ho ha fet la construcció, que no podrà reabsorbir mai tota la gent que ha expulsat. Al sector industrial se'ls pot oferir una oportunitat per reciclar-se, tenir una ocupació de qualitat i un salari més digne que el que es veu en alguns serveis de baixa qualitat.
Què proposa com a política industrial a Catalunya?
Una sèrie d'actuacions en diversos àmbits i des de diferents administracions, començant pels mateixos ajuntaments, que posin les coses fàcils. Els últims anys hem caigut en una hiperregulació en temes com el mediambiental, en què manava el lema "i jo més". La indústria ha estat la gran oblidada en moltes polítiques, però ara es demostra essencial per equilibrar la balança de pagaments. Per cada X euros que exportem crearem un lloc de treball, i en destruirem un per cada X euros que importem.
En matèria fiscal, ¿creu que els impostos han d'apujar-se o abaixar-se?
És un tema complex i no vull caure en la demagògia. En matèria de fiscalitat empresarial, però, crec que es poden fer coses. D'entrada, s'hauria d'incentivar més la reinversió dels beneficis, sobretot entre les pimes, per afavorir que guanyin dimensió. Impostos baixíssims quan els guanys es destinin a capitalitzar l'empresa servirien per corregir la debilitat que de vegades suposa tenir empreses massa petites. Crec que cal inocular el virus de l'ambició de créixer, i els impostos són una bona via.
¿Calen noves reformes per abaratir l'acomiadament, com defensa l'OCDE?
El mercat centrifuga i fa fora l'empresa que no és competitiva i que no fa el que ha de fer. Igualment, s'ha de poder expulsar les persones que no són competitives. Sona cru, però és el que ha de passar. Més enllà del cost d'acomiadar, que és cert que ha comportat la descapitalització d'empreses, on cal centrar esforços és a guanyar cada cop més flexibilitat. Un ha d'oblidar que treballar vol dir fer vuit hores, de dilluns a divendres i 227 dies a l'any, i assumir que una demanda flexible vol dir també una mà d'obra que s'hi adapti. Un mes potser es treballaran 120 hores i el següent 180, i això ha de ser fàcil.
